Denuncien la càrrega de feina excessiva dels que treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual

El 2 de desembre de 2011, les patronals juntament amb el Departament de Benestar Social i Família van acordar flexibilitzar les ràtios d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual en un 8% en cada modalitat. Això ha implicat un augment de la feina per als treballadors del sector, que ha afectat la qualitat del servei directe a l’usuari.

Francesc Ràfols
 
 
 

Els sindicats CCOO i UGT reclamen que es posi fi a l’acord que de manera unilateral van contraure el 2 de desembre de 2011 la patronal del sector i el departament de Benestar Social i Família pel qual res rebaixava les ràtios d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual en un 8%. Aquest pacte entrava en vigor l’1 de gener de 2012 i havia de durar fins al 2013. La realitat és que ja s’està aplicant.

Segons explica Sònia Barzano, responsable de residències, centres de dia i llars de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, «havia de ser una situació transitòria en un moment de màxima crisi». Tot i que l’acord va ser signat sense la participació de la part social, els sindicats van assumir-ho pel seu suposat caràcter temporal d’aplicació. La realitat, però, és el 2018 encara se segueix aplicant.

CCOO i UGT reclamen que «és el moment de posar fi a excepcions transitòries» i que es torni a aplicar una ràtio per atenció a persones amb discapacitat intel·lectual d’acord amb el que estableix la llei. La modificació ha provocat «una sobrecàrrega de feina per a cadascuna de les persones que hi treballen. Això és especialment greu en les persones que fan atenció directa a l’usuari, provocant un increment de les dificultats per a mantenir la qualitat del servei.» Alícia Buixés, portaveu d’UGT del sector de residències per a persones amb discapacitat, recorda que «cada modalitat establerta per la llei per atendre aquest col·lectiu té la seva ràtio fixada per llei sobre el nombre de pacients màxim per a cada especialista que els tenen a càrrec seu. En un moment determinat la van reduir en aquest 8% però ara cal recuperar els nivells anteriors». 

Barzano afirma que amb la disminució establerta el 2012, «un treballador que abans podia ocupar-se de quatre persones, amb la implantació del nou percentatge passava a fer-ho de set o vuit». CCOO i UGT diuen que «l’any 2018 no hi ha, doncs, cap argument ni legal ni moral per perllongar aquesta situació injusta i ineficaç». Tots dos sindicats s’han adreçat a les patronals per reclamar la tornada a la legalitat i estan pendents de rebre resposta. Confien que, finalment, tothom entengui que aquesta situació ha de tornar a la normalitat, és a dir, les ràtios han de situar-se com estaven abans de l’any 2012.

El personal de les residències, centres de dia i llars i residències d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, denuncien les dues organitzacions, fa més de cinc anys que pateixen aquest augment de feina i nou anys sense cap increment en el salari. També diuen que aquesta situació «va en detriment de la qualitat del servei que es presta i també perjudica de fa anys la salut laboral dels professionals del sector.»

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*