De la mobilització dels pensionistes a la vaga general

En la presentació de les manifestacions d'aquest dissabte a Catalunya i diumenge a la resta de l'Estat en defensa d'un sistema públic de pensions digne, CCOO i UGT no han descartat una vaga general en el futur. Així i tot han advertit que una convocatòria d'aquesta magnitud «ha de ser l'última carta» en un moment on la manca d'acord en molts convenis està fent pujar la tensió social.

Francesc Ràfols
 
 

Concentració de jubilats davant la seu de l'INSS a Barcelona Foto: Tomeu Ferrer

Concentració de jubilats davant la seu de l’INSS a Barcelona Foto: Tomeu Ferrer

La marea pensionista torna a sortir al carrer en defensa d’un sistema públic de pensions. A Catalunya hi haurà manifestacions a Barcelona, Girona, Tarragona, Manresa, Vic, i Vilanova i la Geltrú convocades per CCOO i UGT i diverses associacions de jubilats i pensionistes que agrupen 4,7 milions de persones arreu de l’Estat espanyol. En la presentació que s’ha fet aquest matí s’ha donat a conèixer el manifest Per la defensa de les pensions públiques i dignes en el qual es recorda «la pensió pública és un dret, tal com ho reconeix la Constitució en l’article 50: “Els poders públics han de garantir, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades la suficiència econòmica de les persones durant la tercera edat”».

Montse Ros, secretària d’Organització i Comunicació i portaveu de CCOO de Catalunya, ha reclamat que «cal assegurar i augmentar el sistema públic de pensions, que s’ha anat construint a base de moltes lluites. No ens podem resignar al missatge del PP que és innegable que les pensions han de baixar». En aquest sentit, no es pot permetre, ha dit, «que es compleixin les previsions que en l’horitzó del 2050 hagin baixat un 30%».  Laura Pelay, vicesecretària general d’Àrea Externa i portaveu d’UGT de Catalunya, al seu torn, ha fet una crida «a tota la societat catalana a dir clar al binomi Rajoy-Rivera que no ens aixequi la camisa i deixi de fer creure als pensionistes que s’ocupen d’ells.» A la mobilització «hi han de participar estudiants i els treballadors en actiu perquè de la precarietat d’avui en depèn el sistema futur».

En el manifest s’exigeix la revalorització de les pensions segons l’IPC, la derogació del factor de sostenibilitat actual i un pacte d’Estat que garanteixi les pensions públiques. També es reclama un augment de  les pensions mínimes i de les no contributives i elevar fins al 60% la base de càlcul les de viduïtat. Pelay ha afirmat que «amb 600 euros no es pot viure» i no es pot permetre que «les pensions s’actualitzin en 1,62 euros mensuals mentre hi ha empreses que estan obtenint uns beneficis enormes, que no arriben ni als salaris ni a les pensions». Ros considera que la mobilització dels pensionistes «és de les que té més efectes sobre la gestió de govern perquè el col·lectiu és molt nombrós i el PP n’és sensible».

Vaga general?
Quan se’ls ha preguntat sobre la possibilitat d’una vaga general, les portaveus sindicals no l’han descartada però han dit que si arriba «encara és lluny». Ros ha dit que «n’haurem d’anar parlant. Hem de debatre-ho amb la nostra gent i anar fent una mobilització cada cop més armada». Pelay recorda que «una vaga general no surt de la cistella així com així, l’has de treballar molt bé i calen moltes confluències amb la societat». En qualsevol cas, el caldo de cultiu sembla que hi és.

Els sindicats afirmen «que estem lluny d’un acord salarial». Ros ha destacat que «els principals convenis estan en negociació i tindrem una primavera de fortíssima pressió, que augmentarà si no hi ha un acord general». Pelay ha afegit que això anirà in crescendo perquè veu que es rescaten el Castor i les autopistes i en canvi no hi ha diners per a les pensions. Estem en un moment perillós». Ros i Pelay assenyalen que la mobilització dels jubilats «és la mobilització més ben armada en aquests moments» i preveuen que «la lluita de les pensions i la dels salaris, dels pensionistes i els convenis, acabaran confluint».

Fractura sindical a causa del debat polític
CCOO i UGT han reconegut que el debat polític ha tingut efectes sobre l’afiliació perquè els posicionaments que han pres no han agradat tothom. Ros, però, ha assegurat que a CCOO «tot i les baixes hem experimentat un creixement net». Ha explicat que en el 2017 el sindicat ha registrat unes 500 baixes per aquest motiu «que es reparteixen gairebé al 50% entre els que ens consideren massa pròxims a l’independentisme i els que en canvi diuen que ens hem acostat a l’unionisme».

Pelay ha afirmat que «l’UGT és un sindicat plural, amb diverses opcions ideològiques. A la societat, aquesta qüestió ha provocat una certa fractura i, per tant, al sindicat, també». Ha afegit que «sempre hem buscat el mínim comú denominador, que és la defensa dels drets humans, de la llibertat d’expressió o del dret de vaga, que ens pensàvem que ja estaven consolidats i encara hem de sortir a defensar-los». Ha definit la polèmica «com més soroll extern que intern, perquè sempre que hem parlat les coses tothom les ha entès, fins i tot a nivell confederal». Ros ha recordat «el caràcter transversal de totes les mobilitzacions. Els drets socials avancen amb els drets nacionals i els civils». Ros i Pelay han destacat que en els respectius sindicats «sí que es parla d’això i sempre s’arriba a acords»

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*