En la cursa solidària per la justícia social

Aquesta és la nostra cursa: la de la solidaritat i la justícia social. No hi ha excusa, quan es crea riquesa, mantenir l’exclusió social i la desigualtat només s’explica per la cobdícia d’uns pocs i la inacció d’altres

Joan Carles Gallego
 
 

Economia solidària

economia solidària

Avui he assistit a Terrassa a la cursa solidària per la justícia social. És el quart any que es celebra i és una activitat que organitzen la Unió Intercomarcal de les CCOO del Vallès Occidental-Catalunya Central i Prodis (Fundació Privada Terrassenca, que es dedica a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral ). Hi col·laboren moltes altres entitats i empreses i té el suport de l’Ajuntament de Terrassa.

La Cursa és un esdeveniment esportiu, solidari, integrador i reivindicatiu. Hi participen un bon grapat de corredores i corredors (més d’un miler) i unes 300 persones voluntàries. Es recullen aliments (l’any passat més de 16.000 Kgs) que la Creu Roja distribueix entre més d’un miler de famílies. Hi participen més d’un centenar de companys i companyes amb paràlisi cerebral, que, acompanyats per atletes motors, que acompanyen cadires de rodes de les persones amb mobilitat reduïda, fan el mateix recorregut.

La casualitat ha fet coincidir la cursa pocs dies abans de celebrar-se del 4 al 6 d’abril l’11è Congrés de CCOO de Catalunya, on farem balanç de la feina feta aquests anys, reflexionarem en quin context ens trobem i definirem el pla d’acció dels pròxims anys per abordar els reptes que tenim davant. Aquesta coincidència fa que la vivència de la cursa s’entronqui en bona part de les reflexions congressuals. Quan el cicle econòmic s’endinsa en la recuperació, després d’anys de profunda recessió econòmica i la situació social mostra la pervivència i la profunditat de la crisi social, la cursa sindical passa a l’ofensiva en la lluita pel repartiment just de la riquesa que s’està creant i pels drets que ens permetin treballar i viure en dignitat. Ara, després d’uns anys on hem resistit i ens hem repensat, on ens hem reivindicat i renovat, hem de córrer aquesta cursa on l’exigència de justícia social és ja un clam imparable.

La pobresa i la desigualtat creixents són el resultat de les injustes lògiques econòmiques i de les polítiques públiques dominants i imposades. Les reformes laborals regressives i les retallades de drets socials provoquen aquests efectes socials negatius i expliquen la precarietat laboral i de vida de moltes persones. Devaluació de les condicions laborals, feble protecció social i menysteniment de l’atenció a la dependència, generen exclusió social, limita les possibilitats de desenvolupament personal i fractura la cohesió social. Derogar les reformes laborals, garantir pensions dignes i fer de la negociació col·lectiva l’espai per promoure l’estabilitat laboral i disputar condicions de treball i salaris, és imprescindible. Fer dels Pressupostos l’instrument per redistribuir la riquesa i dotar d’eines de progrés social, compensar les desigualtats i garantir la inclusió social i l’autonomia personal, esdevé inexcusable. Aquesta és la nostra cursa: la de la solidaritat i la justícia social. No hi ha excusa, quan es crea riquesa, mantenir l’exclusió social i la desigualtat només s’explica per la cobdícia d’uns pocs i la inacció d’altres.

Model d’actuació conjunta

La Cursa Solidària per la Justícia Social, a la que avui he assistit a Terrassa, és molt més que una cursa. És una cursa popular oberta a totes les persones, que uneix, a la cultura de l’esport, la solidaritat, la integració i la reivindicació. Suma capacitats diverses i valora la inclusió de totes les persones. Posa l’accent en una de les realitats més dures d’aquesta crisi, la malnutrició infantil. Reforça el vessant solidari i exigeix justícia social. Aplega entitats diverses, com Prodis i Creu Roja, que amb CCOO comparteixen aquests objectius i actuen conjuntament per fer-los avançar. Es fa amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, que recentment s’ha declarat Ciutat Feminista. L’àmplia participació a la cursa evidencia que som moltes les persones que apostem per un model polític, econòmic i social diferent.

Aquest compromís solidari i l’activisme per la justícia social connecta amb l’11è Congrés de CCOO de Catalunya. Balanç, context, reptes i pla d’acció emmarquen la cursa pels drets laborals i socials on el sindicat seguirà participant, amb d’altres, sumant capacitats i atenent a tothom, i en especial als més vulnerables, removent obstacles, legals i pressupostaris, adequant respostes organitzatives, en la cooperació i la col·laboració, globalitzant l’acció sindical més enllà de la realitat local i construint noves propostes per a noves realitats.

Joan Carles Gallego
Sobre Joan Carles Gallego

Secretari general de CCOO de Catalunya Contacte: Página web | Més articles