El conveni català d’hostaleria s’estanca per la negativa patronal a regular les externalitzacions

Els sindicats demanen també que els salaris d’aquest sector que gaudeix d’una demanda molt alta pugin almenys un 5% en dos anys

Tomeu Ferrer
 
 
 

Concentració dels treballadors d'hostaleria de CCOO I UGT foto: Tomeu Ferrer

Concentració dels treballadors d’hostaleria de CCOO I UGT foto: Tomeu Ferrer

Les externalitzacions són el punt que més distancia a part social i empresarial en la negociació del conveni d’hostaleria de Catalunya. Ho constataven els representants de CCOO i UGT abans d’iniciar la cinquena ronda de negociació sense que s’hagi avançat, afirmen, en cap aspecte essencial.

Precisament la reivindicació de què les persones que fan una mateixa feina cobrin el mateix amarava la concentració de treballadores i treballadors que han donat suport als negociadors. Durant gairebé 30 minuts grups d’empleats del sector dels dos sindicats majoritaris i també de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), de CGT i de col·lectius com Les Kellys han estat cridant contra les externalitzacions. Tots reclamen, d’una manera o altra que el conveni d’hostaleria inclogui una clàusula que digui clarament que les persones que treballen, per exemple, per una empresa multiservei, fent tasques en un hotel, cobrin almenys el conveni del sector. Ara les diferències salarials superen el 40% de mitjana a Catalunya. I si es miren els drets laborals, la distància és encara més gran.

Un dels negociadors, abans de reunir-se amb la patronal, explicava que «els empresaris es neguen a incloure en el conveni una clàusula contra les externalitzacions. Diuen que això, si ho volen fer, que ho facin els polítics», en al·lusió al canvi de l’article 49 de l’Estatut dels Treballadors. Contra aquesta posició els sindicalistes afirmen que el conveni permet, si hi ha voluntat, aplicar aquesta cautela que evitaria discriminacions sagnants.

Las Kellys i grups de suport també s'han concentrat abans de la sessió negociadora. foto: Tomeu Ferrer

Las Kellys i grups de suport també s’han concentrat abans de la sessió negociadora. foto: Tomeu Ferrer

Increment salarial

Un altre aspecte en el qual no hi ha acostaments és el salarial. Els treballadors voldrien que en els dos anys de vigència del conveni els sous s’apugessin un 5% global. Aquest any plantegen un increment de l’1,8% i per al 2018 la resta. Així es recuperaria el poder adquisitiu perdut els darrers anys, segons un delegat de CCOO. Però, reclamen també que hi hagi una clàusula de revisió per si la inflació supera els nivells fixats. La posició empresarial, segons els seus interlocutors és no fer cap proposta. «Ens diuen que acceptaran la pujada que es pacti en l’àmbit confederal entre la CEOE i els representants dels sindicats en l’àmbit espanyol. Nosaltres hem contestat que ja som grandets i que fa temps que ens hem emancipat», assegura un dels negociadors de la UGT.

Un element incontestable és que els ingressos del sector de l’hostaleria no han patit la crisi en la mateixa mesura que la resta d’àmbits. Per contra l’estabilitat a la feina s’ha reduït notablement.

Mentre es negocia, amb el so de fons de petards que han fet esclatar els concentrats, els sindicalistes fan un avís: «aquesta és la cinquena reunió, no estem disposats a allargar això com en l’últim conveni, que es va firmar al novembre. Si no hi ha avanços, en el moment que hi hagi més demanda, iniciarem mobilitzacions».