Consum zero

És important reivindicar la capacitat de la ciutadania de ser subjecte polític actiu utilitzant l’acte del consum per fer avançar uns valors i un model social.

Joan Carles Gallego
 
 
consum zero explotació

consum zero explotació

Els designis del calendari han fet coincidir en el temps la presentació del projecte Agree (en relació amb els drets laborals del treball agrícola per posar fi a l’explotació de treballadors estrangers) amb el Black Friday, la manifestació de la Plataforma Mai més i la Marxa Mundial per la Justícia Climàtica. Hi ha zones del planeta devastades —econòmicament, socialment i mediambientalment— per uns interessos econòmics que espolien recursos naturals i exploten persones, sense cap respecte als drets humans i laborals. Mentrestant, el model de societat consumista i individualista que projecta el Black Friday s’aprofita també dels moviments migratoris que fugen de les guerres i la misèria. En aquest context és important reivindicar la capacitat de la ciutadania de ser subjecte polític actiu utilitzant l’acte del consum per fer avançar uns valors i un model social.

Quan el dijous 26 de novembre es presentava a Tortosa el projecte Agree (drets laborals a l’agricultura per posar fi a l’explotació dels treballadors estrangers), que forma part del programa de lluita contra el crim organitzat de la Unió Europea, en el qual participen organitzacions sindicals d’Itàlia (CGIL), Romania (CNSLR), Catalunya (CCOO) i centres de recerca i estudis d’aquests països, s’evidenciava que en el cicle econòmic que va de la producció a la distribució i el consum, els treballadors estrangers sense documentació legal estan sent víctimes, en moltes ocasions, d’una situació d’explotació laboral severa. El projecte vol conèixer les pràctiques explotadores dels treballadors migrants en l’agricultura i definir estratègies de formació i intervenció per combatre-les. Més enllà de l’anàlisi i la recerca es vol enfortir una xarxa local d’actors socials —sindicat, Unió de Pagesos, Inspecció de Treball, policia, Administració…— involucrats en el sector i harmonitzar les seves intervencions a favor dels immigrants i els seus drets.

En el treball agrícola hi ha una realitat diversa (cultius estacionals o estables i regulars, important presència de treballadors estrangers, força temporalitat, explotacions agràries majoritàriament familiars, nivells desiguals de desenvolupament de les associacions empresarials i sindicals segons les zones) que dificulta la detecció de l’explotació laboral severa de treballadors estrangers. La mateixa legislació d’estrangeria dificulta la intervenció, atesa la situació d’extrema debilitat i dependència dels treballadors, les veritables víctimes d’una situació d’explotació que no poden denunciar. L’estudi de la realitat confirma l’existència de pràctiques de tràfic de persones per a l’explotació laboral, aprofitant-se del desconeixement, de la por i de la necessitat que tenen aquestes persones. És prioritari incrementar els recursos per lluitar contra aquests tipus d’explotació, amb una intervenció planificada, regular i coordinada entre tots els actors que poden tenir un paper en la lluita contra l’explotació.

Però hem d’anar més enllà i promoure el compromís ciutadà en aquest combat. La diferència de preu final d’un producte del camp té a veure amb aquesta realitat, es paga amb explotació laboral i també en diferència de qualitat. Necessitem etiquetar productes “Zero explotació”. “Consum zero” que pressioni i lluiti pel treball i la vida digna de tothom, també dels treballadors i treballadores en situació d’explotació. “Consum zero” no és “Zero consum”, aquest és un altre debat, ni és un posat nihilista. És una posició activa, compromesa. El ciutadà com a consumidor pot condicionar polítiques, pot impulsar valors, pot promoure canvis. Quan parlem amb normalitat de quilòmetre zero o producte saludable per referir-nos a on i a què és produeix, podem introduir el treball digne per dir com es produeix. Parlem de zero contaminació, zero toxicitat, zero explotació.

El preu final dels productes sempre incorporen costos afegits. La distància del producte a la taula és determinant en termes de contaminació associada al transport. L’ús de productes químics o les modificacions genètiques poden tenir efectes en la salut de les persones. També l’explotació laboral incorpora negativitats socials (i personals) en el producte final. En termes de justícia social i dignitat humana és evident, l’explotació laboral d’uns pocs avui és la pèrdua de drets de tots demà. Però també en termes de qualitat, ja que les pèssimes condicions en què es treballa i la manca d’experiència i formació que provoca la inestabilitat extrema s’incorpora al procés de recollida i tractament. Les persones som subjectes econòmics i polítics en la nostra acció social, podem exercir una ciutadania responsable i compromesa amb un determinat model de societat fent opcions de consum sostenible, saludable i lliure d’explotació laboral.

 

Joan Carles Gallego
Sobre Joan Carles Gallego

És execretari general de CCOO de Catalunya Contacte: Página web | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*