Condemnen Uralita a indemnitzar amb 1,7 milions a 14 veïns de Ripollet i Cerdanyola afectats per l’amiant

Aquesta sentència s’uneix a resolucions anteriors que fan responsable a l’empresa dels danys ocasionats per la contaminació també a l’exterior de les fàbriques

Redacció
 
 
 
Pancarta de la CGT que denuncia la situació de l'amiant foto: CGT

Pancarta que denuncia la situació de l’amiant : CGT

Nova sentència que implica l’empresa Uralita en la contaminació ambiental que ha afectat la salut de persones que treballaven o vivien prop dels seus centres productius. El Jutjat de Primera Instància número 5 de Madrid ha condemnat l’empresa URALITA S.A. a abonar 1.7 milions d’euros en concepte d’indemnització per les patologies relacionades amb l’exposició a l’amiant d’un grup de 14 veïns de les localitats de Ripollet i Cerdanyola, ciutat on la multinacional va ubicar entre 1907 i 1997 el que va arribar a ser el centre més gran de producció a Espany, segons informa el Col·lectiu Ronda, que ha dut a terme la defensa jurídica de les víctimes.

La sentència considera acreditat que Uralita no va actuar amb la diligència adient en ser conegut l’elevat risc de la utilització de l’amiant i fa l’empresa responsable de les patologies i defuncions d’afectats que van estar en contacte amb el material en l’àmbit del seu domicili pel fet de conviure amb extreballadors i de veïns de la fàbrica, exposats s la contaminació pel fet de viure en un radi de 2 quilòmetres al voltant del centre productiu, concretament a Cerdanyola.

El Col·lectiu Ronda recorda que el desembre passat ja es va dictar una sentència condemnatòria a Uralita en considerar-la responsable dels danys ocasionats per la pol·lució ambiental. En aquesta ocasió el jutjat de primera instància número 5 de Madrid acredita que les defuncions d’un grup de 14 veïns i familiars d’extreballadors tenen el seu origen i causa en la “falta de diligència” de l’empresa. En la resolució del jutjat es mostren detalls esgarrifosos com que alguns carrers de Cerdanyola haurien estat asfaltats amb restes de productes de l’empresa Uralita, cosa que amb el temps podria haver situat l’amiant a la superfície.

Un element de debat inclòs en la sentència és la consideració que l’empresa sabia de la perillositat del producte que fabricava des de finals del segle XIX i que tanmateix no en va frenar la prohibició. Precisament, el coneixement de la perillositat del material que fabricava és un aspecte que Uralita ha intentat negar en els nombrosos processos judicials que han determinat la seva responsabilitat sobre les afectacions causades per la inhalació de fibres d’amiant i l’absència de mesures efectives de prevenció i protecció de la salut a les seves instal·lacions.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*