Condemnen Privalia a readmetre un treballador acomiadat en anunciar que havia de tenir cura de la seva dona malalta de càncer

La companyia, segons la sentència, va intentar justificar la decisió de despatxar aquest empleat amb causes de tipus disciplinari quan mai abans havia tingut cap problema en la seva feina

Redacció
 
 
 

Imatge de la pàgina web de l'empresa Privalia

Imatge de la pàgina web de l’empresa Privalia

L’empresa Privalia, dedicada a venda de diversos productes per Internet, ha estat condemnada a readmetre un treballador a qui va acomiadar davant la possibilitat que aquest, en haver de tenir cura de la seva esposa, malalta de càncer terminal, segons informa el Col·lectiu Ronda, que ha dut la defensa jurídica d’aquest empleat.

Segons la cooperativa d’advocats, l’empresa va formalitzar l’acomiadament del treballador al·legant causes disciplinàries després que l’extreballador informés de la situació clínica de la seva dona i just quan feia 9 dies que havia demanat un permís de 2 dies per atendre l’esposa, que havia estat ingressada d’urgència en un hospital.

El jutjat social número 21 de Barcelona ha condemnat Privalia a readmetre i indemnitzar per danys morals el treballador amb més de 15.000 euros en concepte de dany mora, ja que considera que va ser acomiadat en considerar l’empresa que en tenir la dona malalta hauria de faltar a la feina i això repercutiria negativament en el seu rendiment.

Segons relat fet per  M.A.B.P,  un membre de l’empresa va informar-lo que “a causa del fet que la teva dona està en tractament pel càncer, has d’agafar-te molts dies per acompanyar-la i Privalia no és el lloc per a una persona amb aquesta situació personal”. Dos dies després d’escolar el comentari, el 12 de febrer del 2015, el treballador rebia la carta d’acomiadament en la qual se l’informava de l’extinció de la relació laboral que, sorprenentment i segons consta a la carta d’acomiadament, es faria efectiva cinc mesos després, l’11 de juliol de 2015, malgrat l’extinció es feia per causes disciplinàries i s’atribuïa a l’extreballador la comissió de “faltes molt greus”, incloent-hi uns problemes relacionats amb la programació de la pàgina web de Privalia que haurien afectat la botiga online el dia 23 de desembre de 2014. Aquestes falles haurien causat a  l’empresa unes pèrdues valorades entre 50.000€ i 100.000€. No obstant això, la greu negligència de la qual l’empresa feia responsable el seu empleat no va ser, però, cap obstacle per a que uns dies després de comunicar l’acomiadament, aquest rebés el pagament de 6000€ en concepte de bonus per la plena consecució dels seus objectius anuals corresponents a l’any 2014, informa el Col·lectiu Ronda.

El rendiment professional del treballador mai havia estat posat en qüestió per l’empresa.En aquest sentit la sentència del Jutjat Social 21 de Barcelona considera que la motivació de Privalia per procedir a l’extinció de la relació laboral té el seu origen en el fet que la seva dona va ser diagnosticada d’un càncer de mama l’any 2013. La malaltia va fer que l’empleat de Privalia fes servir dies corresponents a les seves vacances per tal de tenir cura de la seva dona, que va ser intervinguda quirúrgicament i necessitava d’una atenció molt acurada.

Segons el relat, l’evolució de la malaltia es va agreujar fins que que al febrer de 2015 a la pacient se li va començar a administrar un tractament pal·liatiu davant la impossibilitat de redreçar la situació clínica. Circumstància que l’extreballador va comunicar als seus superiors només uns dies abans que la direcció de Privalia optés pel seu acomiadament.

Evitar la cura d’un familiar és discrimatori

La sentència considera que el suposat baix rendiment atribuït al treballador no és la veritable causa de l’acomiadament doncs dels fets provats, incloent-hi el testimoni dels seus superiors, deriva que «el rendiment del demandant era el correcte» i conclou que «l’empresa no aconsegueix acreditar una justificació objectiva i raonable de la causa de l’acomiadament del demandant, sinó que es manté oculta per part de l’empresa la veritable causa de l’acomiadament». En sentit contrari, la resolució considera que les raons de l’acomiadament cal buscar-les a «la circumstancia de que el demandant precisava de freqüents permisos aplicats o no a vacances per a assistir a la seva esposa en una malaltia greu, es una circumstància personal del demandant que en cap cas pot ser motiu ni causa d’acomiadament.

Entre els fonaments de la decisió judicial s’afirma que «la conciliació de la vida laboral i familiar forma part dels drets del treballador d’especial protecció, i singularment el dret a obtenir reduccions de jornada o excedències per a tenir cura d’un familiar fins al segon grau per malaltia greu, és un dret especialment protegit amb la nul·litat objectiva en l’art 55 de l’Estatut dels treballadors». En aquest sentit, l’acomiadament, segons la sentència, resulta ser « la possible maniobra per evitar l’exercici de tal dret, anticipant-se a que es produeixi» i, per tant, queda revestit de «caràcter discriminatori».