Ciutat Vella passa en vuit anys de districte pobre a formar part de la classe mitjana

Des del 2008 fins al 2015 els barris amb població en risc de pobresa han passat de 4 a 17 i els habitants de 25.000 a 220.000, segons el Consell Econòmic i Social de Barcelona

Tomeu Ferrer
 
 
 
La Barceloneta és un dels barris que ha patit més intensament el canvi de la seva població foto: Carmen Secanella

La Barceloneta és un dels barris que ha patit més intensament el canvi de la seva població foto: Carmen Secanella

Ciutat Vella, que durant molts anys ha estat considerat un dels districtes més pobres de Barcelona, ha passat ja a ser considerat de classe mitjana. L’explicació del fenomen rau en la substitució que s’ha produït en la composició social d’alguns indrets, com el Barri Gòtic, on veïns originaris de l’Àfrica o Llatinoamèrica han deixat pas a habitants originaris del nord d’Europa, amb un poder adquisitiu més alt. Aquest seria un efecte de la gentrificació experimentada pel centre històric de la ciutat, segons es desprèn de l’anàlisi del dossier el Treball a Barcelona 2016, que estudia l’evolució de la ciutat entre el 2008 i el 2015, elaborat pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB).

La crisi ha incrementat les diferències econòmiques que afecten els habitants dels barris de la ciutat de Barcelona. L’any 2008 hi havia a la ciutat cinc barris amb una renda familiar disponible (RFD) inferior al 60% de la mitjana. A finals del 2015 els barris amb un nivell d’ingressos similar són 17. En xifres absolutes a l’inici de la crisi hi havia unes 25.000 persones amb una RFD menor al 60%, mentre que el 2015 hi ha 222.581 persones vivint en barris en risc de pobresa, segons les conclusions de l’estudi.

Al mateix temps que s’ha disparat i s’ha fet més dura la pobresa a Barcelona, s’ha incrementat la diferència econòmica entre els barris més benestants i els que tenen menor renda. l’índex RFD detectava el 2008 un barri: Tres Torres, amb una RFD equivalent al 200% de la mitjana barcelonina. El 2015 hi ha tres barris on els ingressos i el nivell de vida dels seus ciutadans dobla la mitjana. En aquest cas els barris més benestants són Pedralbes, Sant Gervasi-Galvany i Vallvidrera. Si ho contem en habitants, la crisi ha suposat que uns 60.000 barcelonins se sumin al club dels que dupliquen la renda mitjana de la ciutat.

Augmenta la polarització social

Vicenç Tarrats, president del CESB resumia la situació que es descriu en l’estudi afirmant: «aquests anys s’ha produït una polarització i un enduriment de les situacions dels barris amb menys recursos, i sobre això s’hauria de treballar per evitar que la ciutat es dualitzi».

Els barris amb una RFD més reduïda eren els 11 del districte de Nou barris, dos de Sant Andreu, dos de Sant Martí, un de Sants-Montjuïc i un d’Horta Guinardó. L’any 2008 els barris amb la RFD més baixa eren quatre de Nou Barris i un de Sant Andreu.

Una RFD de nivell 100 seria la mitjana de la ciutat. Dit en altres paraules, en aquest àmbit hi hauria els veïns de classe mitjana. A Barcelona els habitants de barris amb la renda familiar situada entre el 90% i el 110% s’ha incrementat en 23.000 persones els set anys estudiats.

En els barris de classe mitjana entren per primer cop els dos del districte de Ciutat Vella. L’evolució positiva d’aquests llocs ha estat explicada pels autors de l’estudi per la substitució de veïns d’un origen nacional per un altre. Així, el Barri Gòtic ha passat d’una renda familiar disponible del 80,8% el 2008 fins al 108,5% el 2015. «En una frase feta es pot dir que la diferència s’explica perquè abans hi vivien, guatemalencs i ara potser hi viuen alemanys» ha explicat un dels redactors del treball.

Els veïns de la classe mitjana alta, amb un nivell de vida superior al 110% de la renda de la ciutat s’han reduït amb la crisi. Ara en són 60.000 menys.

Millora de l’any 2016

En resum, la crisi ha disparat en 200.000 els habitants que viuen risc de pobresa. Ha incrementat la classe mitjana en 23.000 persones. Ha reduït de 60.000 persones la franja de classe mitjana alta i ha incrementat també en 60.000 persones els habitants de barris que dupliquen la renda mitjana econòmica de la ciutat.

Geogràficament la pobresa es concentra al nord de Nou Barris i la franja paral·lela al Besós. Mentre que la riquesa es concentra nord de la diagonal i la resta de la ciutat es mou en la franja que va de classe mitjana a classe mitjana alta.

L’estudi també compara les dades del 2016 i les de l’any anterior. En gairebé tots els apartats es noten millores. Barcelona guanya residents. Hi ha també més població ocupada, concretament, 21.600 homes i 16.500 dones. La contractació també ha augmentat, tot i que el 86% dels contractes eren temporals. L’atur de llarga durada es va reduir i, segons les dades de l’Agència Tributària, el salari a Catalunya era el 2015 un 13% superior a la mitjana espanyola.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*