Celebren el dia del Treball Just demanant reanomenar com ‘Rana Plaza’ la plaça d’Antonio López

CCOO, UGT i USOC reclamen la retirada del nom del comerciant i esclavista del cèntric indret del barri Gòtic

Redacció
 
 
 
Plaça d'Antonio López a Barcelona, amb el monument a la dreta

Plaça d’Antonio López a Barcelona, amb el monument a la dreta

El 7 d’octubre és el dia mundial del Treball Digne. La celebració d’aquesta jornada és una iniciativa de la Confederació Sindical Internacional (CSI), que la va instaurar l’any 2008. A Catalunya aquesta diada es commemora a la plaça Antonio López, a les 12 del matí, segons la convocatòria feta per CCOO, UGT i USOC. També hi prendran part les fundacions, Pau i Solidaritat, vinculada amb CCOO; sindicalistes solidaris (UGT).
A la plaça d’Antonio López hi ha convocada també una assemblea de delegats de les organitzacions esmentades. A la concentració hi ha previst que els secretaris de CCOO, Joan Carles Gallego; de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, i del responsable d’Acció Sindical de la USOC, Llorenç Villaplana Martin.
L’acte se celebra a la plaça d’Antonio López, marquès de Comillas, per posar de manifest la crítica dels sindicats a l’elogi que fins ara s’ha fet de la figura d’aquest potentat, que es va enriquir a finals del segle XIX i amb el tràfic d’esclaus. També, a través de la companyia fundada per aquest ric personatge, la precedent de la Transmediterrània, es va aprofitar durant molts anys del transport de tropes des de la península fins a Cuba durant tot el procés de guerra mantinguda pels insurgents contra les tropes colonials espanyoles.
Els sindicats convocants de l’acte proposen que la plaça d’Antonio López rebi el nom de “Rana Plaza“, edifici situat al districte Savar de Daca, capital de Bangladesh, on l’abril de 2013 van morir més de 1.100 treballadors i treballadores del sector tèxtil en condicions de gran precarietat.
Antonio López, va ser cofundador del Banco Hispano Colonial, de la Companyia Transatlàntica de Vapor i de la Companyia General de Tabacs de les Filipines.
Molts comerciants d’origen espanyol i també català es van fer d’or practicant el que es deia el comerç triangular. Amb aquest nom es coneixia una ruta comercial. Sortia d’Europa, bàsicament d’Espanya o Portugal, França, Anglaterra o Holanda, amb manufactures i subministraments de tot tipus. Recalava a la costa occidental d’Àfrica: entre els rius Senegal i Congo, amb centre en la zona genèricament coneguda com a Guinea, on alguns productes (de vegades denominats quincalla: cascavells, comptes de colors, teles de baixa qualitat) podien servir per a l’intercanvi. El producte que allí es carregava eren esclaus negres, el comerç dels quals i subministrament (contínues guerres) era incentivat per les elits i els comerciants locals. La següent escala eren les illes de les Antilles o la costa americana, on els esclaus i la major part de les mercaderies europees eren venuts, i es carregaven productes colonials (sucre, tabac, cacau) i metalls preciosos de tornada a Europa.
El comerç triangular va anar minvant perquè països com Anglaterra, França o Holanda, van prohibir l’esclavatge. Això va deixar els comerciants espanyols i catalans gairebé amb el monopoli de la tracta de persones, fins que Espanya va prohibir definitivament l’esclavatge el 1.880, i 19 anys després perdia la Guerra de Cuba.

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Denuncien que al món hi ha 780 milions de treballadors que viuen al llindar de la misèria

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*