CCOO i UGT posen cara i ulls a la reclamació d’augments salarials en la concentració davant Foment

La patronal, que segons els sindicats obstaculitza la firma de molts convenis, es referma en el fet que l’economia catalana té un «creixement robust»

Tomeu Ferrer
 
 
 
Delegades de l'àmbit d'alimentació expliquen la marxa del seu conveni foto: T. Ferrer

Delegades de l’àmbit d’alimentació expliquen la marxa del seu conveni foto: T. Ferrer

Mentre a la seu de la patronal catalana Foment es presentaven les previsions, optimistes, de creixement de l’economia catalana, a fora, centenars de delegats i delegades i també simples afiliats, de CCOO i UGT es concentraven dimecres 14 de juny, per reclamar increments salarials en els convenis per sobre de l’IPC.

Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, ho deia abans d’iniciar l’acte: «volem posar cara i ulls a les reivindicacions dels convenis, la gent de cada sector ens explicarà com van les negociacions». Igualment, Camil Ros, secretari general de la UGT dibuixava les previsions. «Veurem si en l’àmbit confederal s’arriba a un acord sobre les pujades salarials, si no és així, haurem d’obtenir aquestes millores sector a sector, conveni a conveni». En els dos casos els sindicats reclamen una pujada neta de salaris per sobres de la inflació, cosa que ha d’ajudar a afermar la recuperació econòmica afermant el consum com una pota estratègica de la millora.

L’expectativa a les portes de Foment del Treball superava les previsions. Almenys, pel que fa a seguretat. Els mossos van posar tanques de seguretat, tot i que en les nombroses concentracions fetes abans pels sindicats majoritaris mai s’ha trencat ni un paper en l’entorn.

Sobre una petita tarima, han passat delegats i delegades de sectors i empreses que estan negociant els seus convenis. En tots els casos han explicat la marxa dels contactes i les seves reclamacions.

Camil Ros i Javier Pacheo davant la seu blindada de Foment del Treball foto: T. Ferrer

Camil Ros i Javier Pacheco davant la seu blindada de Foment del Treball foto: T. Ferrer

Els treballadors de transports de mercaderies per carretera de Barcelona han recordat que des del 2010 no han obtingut millores salarials. També han explicat com, per evitar perdre la totalitat del contingut de l’antic conveni, han hagut de guanyar dos plets a la patronal. Els transportistes de Girona afegien un detall xocant, la darrera proposta dels empresaris implicava abaixar els salaris.

També han pujat a la trona improvisada els treballadors de les empreses que donen servei a les centrals nuclears. Han recordat que la negativa a subrogar plantilles i assegurar l’estabilitat a la feina ha causat ja una jornada de vaga i que hi ha una altra diada convocada.

«Sóc cambrer»

Un delegat de la UGT d’hostaleria, amb una samarreta que diu clarament: «sóc cambrer» explicava que fa cinc mesos que es negocia el conveni i que els empresaris es resisteixen a les principals reclamacions dels treballadors: eliminar les externalitzacions i obtenir increments salarials, «en un sector que ha patit molt poc la crisi», assegurava. Els tres últims anys els augments de sou han estat en aquest sector, del 0,5%, el 0,6% i el 0,9%. Ara no es pensen conformar per menys d’un increment del 3%.

Delegats de les empreses del sector nuclear parlen davant la seu de Foment foto: Tomeu Ferrer

Delegats de les empreses del sector nuclear parlen davant la seu de Foment foto: Tomeu Ferrer

En el sector de l’hostaleria és en el primer àmbit on s’ha sentit parlar de vaga. La delegada de CCOO ha contraposat la cara a i la cara b d’aquesta indústria. En la banda positiva hi ha rècords de visitants i de beneficis, mentre que en la part negativa 1 de cada 3 contractes són precaris i el 98% són eventuals.

Cuidar avis per compte de multinacionals

Amb samarreta taronja ha parlat la representant de CCOO del sector de la dependència. Ha reclamat un conveni català per adequar els ingressos de les treballadores i treballadors a la realitat dels preus del país. Però al mateix temps ha contraposat les dures condicions de treball que ha d’assumir les treballadores «que s’encarreguen de 14 i 15 avis durant la jornada normal i de 35 als vespres» amb la presència cada cop més important de multinacionals en aquest sector.

La delegada de la UGT del sector de l’alimentació, i concretament de l’àmbit dels escorxadors d’aus i conills explicava que «la patronal quan els hi fem arribar les nostres reivindicacions se’n riu i ens pregunta perquè ens mobilitzem si la majoria dels treballadors del nostre sector són estrangers?». La responsable de CCOO parla de ritmes de treball endimoniats i fa sortir el concepte esclavatge. Tanmateix en la negociació del conveni estatal s’han fet dues jornades de vaga i afirmen les portaveus, si cal, s’anirà a una mobilització més contundent.

Finançar CiU

La delegada de la UGT de Ferrovial Servicios a bordo, afirma que aquests treballadors «som la cara amable de Renfe». Afegeix que han fet 20 jornades de vaga per aconseguir més estabilitat a la feina. Recorda que Ferrovial és una empresa multiservei i que el grup està sent investigat per finançar CiU.

Per l’estrada passa també la representació sindical dels treballadors de neteja d’oficines i despatxos, que parlen de la irrupció de les empreses multiservei i de les condicions de treball: «a vegades per treballar 35 minuts hem de creuar la ciutat» asseguren.

L’acte s’acaba amb els treballadors de la funció pública. Recorden que són els que tenen cura de les persones, i els serveis bàsics de la comunitat. També expliquen que durant 7 anys han patit retallades i que tenen la dificultat afegida que els seus patrons tenen al seu servei els butlletins oficials. També contraposen la idea estesa a la societat en relació amb què tenen feina fixa amb el 30% de precarietat que es dóna en les administracions públiques.

Pacheco i Camil Ros tanquen l’acte, afirmen que la pressió no ha fet res més que començar i criden a la mobilització.

Mentrestant, a la seu de Foment, la patronal ha afirmat que la recuperació econòmica s’ha assentat a Catalunya i també en tota Espanya, i ha considerat que l’economia catalana manté un ritme de «creixement robust».

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*