CCOO homenatja Salvador Seguí, el Noi del Sucre, en el 95 aniversari del seu assassinat

Es considera el dirigent com a pare del sindicalisme modern que va aconseguir, amb la vaga de la Canadenca, les vuit hores per primer cop a l’Estat espanyol

Redacció
 
 
 
Foto de grup de CCOO durant l'homenatge a Salvador Seguí  foto: CCOO

Foto de grup de CCOO durant l’homenatge a Salvador Seguí foto: CCOO

Un grup de dirigents de CCOO de Catalunya han realitzat, dilluns, 12 de març l’homenatge que tradicionalment es fa a Salvador Seguí, més conegut com a Noi del Sucre, al carrer de Sant Rafael, abans conegut com a carrer de la Cadena. En aquest lloc, on hi ha una placa commemorativa, uns pistolers de la patronal van assassinar al dirigent sindical de la CNT.

En l’acte hi ha participat Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya. En la seva breu intervenció, el líder ha destacat el paper de Seguí en la conformació d’un sindicalisme nacional i de classe. També ha manifestat que CCOO se sent hereva del llegat i pensament del sindicalisme que representà el Noi del Sucre.

L’acte l’organitza, com cada any, la fundació Cipriano Garcia, vinculada a CCOO. El 22 de març, aquesta fundació de caràcter cultural presentarà el Seminari Salvador Seguí. L’acte constarà de dues parts: la primera, serà una conferència sota el títol «Salvador Seguí i el desenvolupament del sindicalisme de classe a Catalunya», a càrrec de Juan Cristóbal Marinello, investigador postdoctoral de l’Institut d’Història Contemporània de la Universidade de Lisboa.

En el mateix acte, Alfons Labrador, president de la fundació Cipriano Garcia, presentarà un document titulat: «una proposta per a la democràcia, la convivència i la cohesió social».

L’acte el cloura Javier Pacheco i el presentarà la dirigent Dolors Llobet.

Organitzador i dirigent

Salvador Seguí, el Noi del Sucre, és potser el dirigent sindical més conegut de la història de Catalunya. Nascut a Tornabous (L’Urgell), va contribuir a reestructurar la Confederació Nacional del Treball i, sota la seva direcció es va produir la vaga de la Canadenca, que va paralitzar durant 43 dies Barcelona i que en acabar va aconseguir que, per primer cop a la història de l’Estat espanyol, la patronal hagués de reconèixer la jornada de 8 hores. Potser aquesta victòria va fer que la patronal més intransigent el col·loqués en el punt de mira, de manera que el 12 de març de 1923 fou assassinat per uns pistolers, quan anava a cobrar una feina de pintor feta al domicili particular de Lluís Companys. Hi va anar tot i estar amenaçat de mort, perquè havia de pagar la setmanada als seus companys de colla.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*