Camil Ros: «Les mesures de l’Administració a El Prat poden ‘cronificar’ el conflicte»

Per al secretari general de la UGT de Catalunya: «És imprescindible que la gent que trobi feina i no pugui sortir de la pobresa tingui la renda garantida que l’ajudi»

Tomeu Ferrer
 
 
 

Camil Ros, amb les tres xemeneis al fons, símbol de la revolució industrial a Barcelona : foto: LM

Camil Ros, amb les tres xemeneis al fons, símbol de la revolució industrial a Barcelona foto: UGT Catalunya

L’entrevista a Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, s’ha fet en dues tongades. La segona per actualitzar dades respecte al conflicte, encara viu, dels treballadors dels filtres de seguretat de l’Aeroport del Prat, tasca que gestiona l’empresa Eulen.

-Quina és la vostra posició e en relació amb el conflicte d’Eulen. Què en penseu del laude que està en marxa?

Jo crec que la intervenció del Partit Popular arriba tard, malament i és autoritària, perquè el primer que fan amb el secretari d’Estat és renyar els treballadors, i després, quan ve el ministre, és dir: això s’arregla amb Guàrdia Civil i laudes. Queda clar que així no arreglaran el conflicte, a part que en relació amb el tema de la Guàrdia Civil, i amb el tema del laude, jo crec que podem estar davant de dues il·legalitats. Una, la conculcació del dret de vaga en imposar la Guàrdia Civil, i l’altra amb els dubtes raonables que el laude o arbitratge sigui legal. El que haurien de fer és millorar els concursos públics de serveis i respecte a la seguretat de El Prat.

-Creieu que perilla el dret de vaga?

Si resulta que aquests dies quan hi han dut la Guàrdia Civil, no s’han fet cues, sembla que el que passava és que feia falta més personal no, més Guàrdia civil! I pel que fa als serveis mínims, jo crec que un 90% vol dir que a la pràctica no hi ha vaga. I si tanmateix hi ha cues, és que no hi ha prou efectius. Per tant, s’ha de valorar què cal fer, i això ho ha de fer el comitè de vaga. Jo penso que les mesures adoptades per l’administració el que poden fer és cronificar el conflicte. A més, el problema de fons no és només el de la seguretat al Prat, perquè l’últim any no ha parat d’haver-hi vagues en aquestes instal·lacions. Per tant, el que s’hauria de fer és una reunió amb AENA sobre el Prat per poder parlar dels concursos, que estan molt marcats per la precarietat laboral.

-Quin balanç en feu del canvi d’actitud des del darrer congrés de la UGT de Catalunya, quan cridàveu a estar més presents als conflictes que als despatxos?

Jo crec que hem de ser un reflex de la societat, tot i que tenim una funció d’estar una mica a l’avantguarda, estirant. En aquest sentit, si situem el nivell de mobilització i sobretot de denúncia, jo crec que si, que hem entrat de ple en el procés d’ofensiva sindical, cosa que fa que veiem en aquests moments moltes mobilitzacions de sector i vagues d’empresa.

-I això a què es deu?

És l’explosió de la gent treballadora que veu com la sortida de la crisi no està repercutint en millorar les condicions de treball. I això si les polítiques continuen igual, anirà a més. Crec que la gent més que conformar-se el que té és ganes de canviar la situació.

-Sembla que hi ha una negociació amb la patronal per fixar salaris per l’any vinent i sembla també que l’acord és difícil.

No se sap si finalment hi haurà acord. En la banda baixa es parla d’un increment de l’1,2% i en la part alta el 2,5% i clàusula de revisió salarial a partir d’un 2%. En això últim hi posem èmfasi, perquè és evident davant del que diu la patronal en els seus actes públics: que hi ha recuperació econòmica i el fet és que les empreses van millor. Però a les meses de negociació l’actitud empresarial és la contrària, fins i tot de bloqueig. Així doncs, un cop se superi el primer escull, que és que hi hagi un increment salarial digne, el segon element és que si estem en una situació que pot ser inflacionista, el que cal és evitar és que si fas un acord salarial i la inflació se desmadra, aquest increment ja no és efectiu. Per tant, es tracta de garantir l’increment dels salaris. Nosaltres considerem que el binomi increment salarial i clàusula de revisió salarial han d’anar junts perquè facin l’efecte que han de fer., que és que la gent recuperem salaris i amb això, consumim més i per tant, estirem de l’economia.

Camil Ros, al seu despatx, durant l'entrevista: foto LM

Camil Ros, al seu despatx, durant l’entrevista foto: UGT Catalunya

-Des del punt de vista de la UGT estaríeu d’acord en fer un segon acord, de millora, que afectés l’àmbit català?

L’acord estatal de què parlem és globalment genèric, que dóna les pautes i després s’han de concretar en cada mesa de negociació dels convenis col·lectius. Per tant, als convenis de Catalunya és on s’haurien de situar les exigències salarials que haurien d’estar d’acord amb el sector i també amb la realitat catalana.

Aquí entrarem en la renovació de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) a partir de l’any vinent. Mai hem entrat en temes de situar dígits, però s’ha de dir també que la prioritat des del punt de vista sindical és arribar a situacions d’estabilitat dels llocs de treball i de creixement dels salaris. En aquest sentit en qualsevol negociació de l’AIC més enllà de si es marquen dígits o no, l’element de recuperació de salaris ha de ser imprescindible.

-No fa molt, a conseqüència d’una trobada entre les direccions de CCOO i USOC, Javier Pacheco parlava de crear un front sindical unitari, que superés el perímetre de la tradicional unitat d’acció de CCOO i UGT, com ho veieu?

Aquesta és una proposta del congrés de Comissions que a nosaltres no se’ns ha plantejat de manera formal i concreta. Crec que els dos sindicats, UGT i CCOO, ja hem fet una funció de lideratge social en les diferents plataformes, contra les retallades o en les manifestacions en favor dels pressupostos socials. Per tant, hem anat situant elements de mobilització. En aquest sentit, en el que sigui àmbit de mobilització, tot el que es pugui sumar, tant d’organitzacions sindicals i socials nosaltres no ho veiem malament. Ara, crear altres estructures o tornar a crear un marc d’unitat d’acció com tenim els dos sindicats jo crec que és bastant complex atès que hi ha diverses estratègies sindicals que poden arribar a ser fins i tot contradictòries. Ara bé, si trobem punts en comú que puguin confluir en les mobilitzacions, doncs endavant. El que hem de fer és sumar totes les forces socials per donar una resposta social a la no distribució dels resultats de la recuperació.

-La reforma de la llei de les cooperatives ja és un fet. Teniu alguna informació en relació amb les inspeccions de treball que s’haurien d’haver fet?

Cal recordar que el canvi de la llei de cooperatives és fruit d’una reivindicació sindical. A partir de la denúncia sindical de la situació que es dóna en falses cooperatives del sector carni és quan es crea la mesa. Hem vist amb algunes converses que actors i algunes empreses estaven d’acord amb el que ha significat el canvi de la llei, perquè aquesta pràctica de les falses cooperatives suposa un element de competència il·legítima. I ara veiem amb sorpresa la negativa per part d’algunes empreses a aplicar la llei de cooperatives. No tenim coneixement encara dels efectes de la inspecció de treball, que evidentment ha d’actuar, i ha d’actuar d’ofici, per això, crec s’hauria de mirar la situació dels escorxadors, que no són tants, i actuar amb contundència.

Dir de manera clara i pública, com ha fet la patronal, que no aplicarà la llei de cooperatives, posa en qüestió al govern i crec que si això passa, haurà d’actuar.

Camil Ros, durant l'entrevista foto: LM

Camil Ros, durant l’entrevista foto: UGT Catalunya

-Al setembre ha d’entrar en vigor la Renda Garantida de Ciutadania, creieu que aquesta serà la principal aportació del sindicalisme a la recuperació del poder adquisitiu de la gent que menys té?

Per sort, tenim la llei ja aprovada. Procedeix d’una mobilització de molts elements, socials i sindicals, duta a terme durant més de quatre anys. Això cal recordar-ho i dir que els drets no surten dels parlaments sinó de la mobilització. Ara cal que el 15 de setembre la renda es posi en marxa i no hi hagi problemes tècnics que ho endarrereixin.

Jo crec que estem davant del primer dret social adaptat a la sortida de la crisi, perquè quan es recollia a l’Estatut d’Autonomia la renda garantida, es feia sense tenir l’experiència de la crisi i amb moltes reserves. En aquest sentit és positiu que hi hagi certs àmbits de complementarietat de la renda garantida amb les rendes del treball, que a partir de l’aplicació de la llei no hi hagi cap llar a Catalunya sense ingressos. Jo crec que aquest és un gran dret social adquirit, cosa que ens ha de fer sentir a tot el món social satisfets i vigilants amb què s’ha aconseguit.

Sobre això el que s’ha de remarcar és que la renda garantida es va aprovar al Parlament per unanimitat. I això vol dir que hem fet possibles majories inèdites.

-La lluita contra la pobresa es posa en primer pla, malgrat la recuperació que es predica?

La lluita contra la pobresa ha de ser una de les prioritats importants, perquè el tema ara no només és: si trobes feina, surts de la pobresa, sinó que, per desgràcia pots trobar feina i no sortir de la pobresa. Per això és imprescindible que la gent que trobi feina i no pugui sortir de la pobresa tingui la renda garantida que l’ajudi en aquesta direcció.