Bridget Anderson, experta en mercat laboral: «el problema és que 67 persones tenen la meitat de la riquesa del planeta»

Bridget Anderson és professora de Migració i Ciutadania i Investigadora Directora del Centre Sobre Migració, Política i Societat (COMPAS, en les seves sigles en anglès) de la Universitat d'Oxford. Ha estat a Barcelona els dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol en la sessió que el Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) per tractar la violació amb impunitat dels drets humans de les persones migrants i refugiades. Ha fet recerca sobre el paper de la immigració sobre els mercats laborals.

Francesc Ràfols
 
 

Bridget Anderson, professora de Migració i Ciutadania a la Universitat d’Oxford. Foto Sònia Calvó

Bridget Anderson ha estudiat la tensió entre la flexibilitat del mercat laboral i els drets de la ciutadania i és pionera en la comprensió de les funcions de la immigració en sectors claus del mercat de treball. Autora de diversos llibres sobre aquestes qüestions, ha treballat estretament amb organitzacions de migrants, sindicats i juristes, tant a escala local, com nacional i internacional.

Des de l’òptica del món del treball, com s’han de tractar els fluxos migratoris i els moviments de refugiats?

Moltes vegades, massa sovint, es presenta la presència d’immigrants i persones en recerca de refugi com una amenaça als llocs de treball. L’argument bàsic és que fan que els salaris baixin per als treballadors locals. A diversos països, inclosos el Regne Unit, hi ha molts esforços en potenciar els immigrants en llocs de treball. El que s’oblida o es deixa de banda és que en molts casos els llocs de treball que ocupen els migrants, qui més els desitja que els ocupin són els que donen feina. Això es fa amb gent indocumentada o amb dependències amb la persona que et dóna la feina. Un altre problema és que mostra els treballadors locals com a més mandrosos a l’hora de la feina i els empresaris creuen que els migrants tenen més ètica del treball. I sovint, fins i tot la gent que defensa els treballadors migrants, tenim l’argument que ells fan els treballs més bruts, perillosos, que els locals no volen fer. No comparteixo aquest tipus d’anàlisi. El que passa és que els treballadors són cada cop més precaris. Això ho fa molt difícil, sobretot si tens càrregues familiars amb nens o gent gran, o si penses en el mercat laboral com a una cosa més duradora i no en l’immediat dels sis mesos o els dos anys següents.

Una de les coses que veiem a Europa és que molts llocs de treball s’estan convertint en feina per a “migrants” a causa de la precarització del mercat. Els polítics es queixen d’aquesta situació i semblen defensar els locals enfront d’aquesta immigració dient que el que volen és ajudar els desocupats i millorar les condicions de treball. A l’hora de la veritat només ho fan enfront de la migració, perquè ni busquen la manera que hi hagi més treball i són els primers que no donen prou suport a l’estat del benestar.

En aquesta dinàmica, hi ha diferències entre els països en el món occidental, en el món desenvolupat? Hi ha llocs on és més fàcil sobreviure, o a tot arreu és igual?

Bàsicament els països són diferents, els actors i els sectors són diferents. El que sí que és interessant veure és que a diferents països hi ha una sèrie de llocs de treball coberts per persones migrants, com a l’agricultura, a la construcció, al treball de la llar i de les cures… i que hi arribin depèn de com institucionalment estigui organitzat. Si donem un cop d’ull al treball de la llar a Espanya o al Regne Unit i ho comparem amb Holanda, veurem que a Espanya hi ha una tradició que els membres de la família o també immigració del món rural  s’ocupie d’aquestes tasques. Això, a Holanda, no hi era i aleshores això fa que les lleis que es refereixen a aquests treballs siguin diferents en els dos països. Però, a Espanya,  continues tenint migrants fent aquestes feines, mentre que a Holanda, se soluciona amb au pair

I en aquest context, cap on creu que evoluciona el mercat de treball?

Bona pregunta…, No ho sé…, però sí que es pot apuntar que hi ha moltes fal·làcies, com que el mercat laboral és una cosa estàtica, que no hi ha canvis, afectat per la immigració. En realitat, el mercat laboral és canviant i per tant la migració interactua amb molts més factors, com la tecnologia. Tot això farà que el mercat vagi canviant, com sempre ho ha fet.

Tot i que a tots els països no és igual, estem en un moment de pèrdua o de retrocés de drets. Alguns d’ells influeixen en el mercat de trebal, com el dret de vaga, o les reformes laborals en diversos països, entre els quals hi ha Espanya,…

I això no canviarà amb el nou govern?

Si fem cas del que diuen, hauria de canviar… Com influeix en el món del treball aquest retrocés global de drets ?

Una de les maneres en què interactuen les lleis és en definir que és treball i què no ho és, quin és l’estatus que tens però al final qui ho decideix és la llei

I quin és el paper dels sindicats. Des d’alguns sectors econòmics i des de diversos mitjans de comunicació es llença un missatge dels sindicats com una cosa obsoleta, del passat. Quin és el paper dels sindicats avui dia? Quin ha de ser l’instrument de la classe treballadora per defensar els seus interessos?

El paper dels sindicats és molt important però s’han d’adaptar i ser crítics en aquelles transformacions que tenen al seu voltant. En el mon de la precarietat i del treball precaritzat i de l’alienació a què estem sotmesos, el paper de la lluita col·lectiva hauria de ser més important i això requerirà molta inventiva per part dels sindicats.

Segons un estudi de l’OIT i de la campanya 50forfreedom, al món hi ha 40 milions de persones sota l’esclavitud moderna, 25 en treballs forçosos i 15 en matrimonis forçats. Fins a quin punt els refugiats i les persones migrants són carn de canó per caure en mans d’aquestes xarxes de tràfic d’éssers humans?

La solidaritat no és suficient per defensar els migrants, sinó que s’ha de pensar en un interès compartit. En relació a l’esclavatge, hem de tenir en compte algunes qüestions sobre el llenguatge que es fa servir. Quan pensem en esclaus pensem sempre en el tràfic d’esclaus transatlàntic per qüestions de racisme i tot això. Hem de pensar que llavors era legal i els treballadors hi accedien de forma involuntària. Aquesta forma d’esclavitud ara no hi és. Quan parlem d’aquests treballs com a treball esclau, realment no ajuda pensar si hi han consentit o no, perquè en realitat no es tenen en compte les desigualtats, no se n’aprecia les causes. Pots tenir un treballador recollint patates per un euro al costat d’un altre que en canvi està encantat perquè això li suposa una petita sortida. Quan la gent, amb tota la seva bona intenció humanitària, diu “hem d’eliminar aquests treballs”, no tenen en compte que el que fan és treure aquests petites oportunitats. Caldria tenir una base de drets dels treballadors i que s’hauria de signar la Convenció del treballador migrant, que només l’han signat 34 països

Quina és aquesta convenció?

És la Convenció de Nacions Unides per a la protecció dels treballadors migrants i les seves famílies. És de principis dels anys noranta del segle passat. Cap país europeu l’ha firmat encara. No està mal per als països europeus…!

Aquestes sessions del TTP a les que vostè ha vingut, en què contribueixen al debat sobre això que hem estat parlant?

És una oportunitat per a moltes organitzacions de migrants de trobar-se, de compartir la seva situació i aprendre uns dels altres. Per tant, és molt positiu per a aquestes organitzacions.També serveix per cridar l’atenció pública dels migrants i de les persones en recerca de refugi però no per a veure-les com a víctimes, sinó aprendre també de les seves resiliències. És una oportunitat d’imaginar-se una altra manera d’organitzar el món

Estat del Benestar per a tothom?

Una de les dades més xocants del Banc Mundial és dir quants euros penses que has de guanyar per estar en l’1% global més ric del món: 30.000 euros anuals. En canvi, hi ha 67 persones al món que tenen la meitat de la riquesa del planeta. El problema no és qui té els 30.000 euros, sinó en aquests 67. Al Regne Unit, on tens serveis públics gratuïts (escoles, sanitat…), 30.000 euros és molt poc.

Renda mínima universal. És un argument de l’esquerra per repartir riquesa però ara veiem que es demana també des de la dreta, les empreses de Silicon Valley i altres sectors tecnològics que ho reclamen…

L’argument de la dreta a favor de la renda bàsica universal sol ser un subterfugi per acabar amb l’estat del benestar. Nosaltres hem de dir: “Estat del benestar i Renda bàsica universal”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*