La bretxa salarial entre homes i dones: la injustícia invisible

Professions feminitzades i mal pagades, falta de mesures de conciliació familiar, un injust repartiment de tasques a casa i menys presència als llocs directius provoquen una discriminació insuportable

Tomeu Ferrer
 
 
 

Les dones, les més afectades per trastorns de salut derivats de la feina / CC by eflon (Flickr)

Les dones,  cobren un 24% menys que els homes a Catalunya / CC by eflon (Flickr)

El govern d’Islàndia ha decidit que els homes i les dones guanyin el mateix si fan la mateixa feina. Per això ha aprovat una llei que obliga les empreses i institucions públiques a demostrar que la igualtat és un fet i no només paraules. Es tracta d’una mesura contundent per acabar amb l’anomenada bretxa salarial, és a dir, que les dones tinguin salaris molt més baixos que els homes.

Perquè a ningú se li acudiria en el segle XXI sostenir que per tenir un gènere diferent les dones i els homes cobrin diferent per fer el mateix treball. I tanmateix això passa, ara i aquí.

La bretxa salarial a Catalunya se situava a finals de 2017 en el 24%. Aquesta xifra, si es confirma, es millor a la darrera que situava la bretxa a Catalunya en el 26%. Això vol dir que les dones cobraven gairebé una quarta part menys que els homes, segons explica Alba Garcia, responsable de la secretaria de la dona de CCOO de Catalunya. «Segons les darreres dades la diferència salarial ha baixat una mica, però encara és inaguantable» afirma.

Més de 6.000 euros de diferència

En concret, el salari mitjà anual masculí a febrer de 2017 era de 27.477 euros mentre que el femení va quedar en 20.324 euros, un 26% menys. El percentatge s’apuja fins al 42,6% quan s’analitzen les franges salarials més baixes entre homes i dones. Les desigualtats no són uniformes en tots els nivells salarials. L’estudi va ser presentat a febrer de 2017 per la consellera Dolors Bassa amb el títol “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones”. És el primer que elabora la Generalitat amb dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu.

L’informe esmentat afirma que, per nombre d’hores treballades, la desigualtat se situa en el 15,9% en perjudici de les dones per guany d’hora.

Una altra constatació és que els homes cobren més que les dones en tots els trams d’edat i en tots els nivells de formació. A més, la bretxa salarial es fa més visible en el grup de 55 anys i més.

Un altre element destacat és que a partir dels 35 anys, el que guanya una dona per hora es manté estancat, fet que es podria atribuir a la influència en la seva carrera laboral de la conciliació de la vida laboral i personal.

En el mateix sentit, Eva Gajardo, Secretària d’Igualtat i FP de la UGT de Catalunya afirmava: «les dades que nosaltres tenim, de l’any passat, situen la bretxa global en el 26%, però si es discrimina entre l’empresa del sector públic i la del sector privat, la diferència arriba a superar el 29%». Aquestes dades procedeixen de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

Treballar de franc des del 8 de novembre

Hi ha un altre mecanisme per comptabilitzar la bretxa salarial, procedeix d’Eurostat. Però té unes característiques especials: no compta les empreses de menys de 10 treballadors i tampoc compta les jornades parcials. Això te com a resultat una bretxa menor, del 14,9%, segons la UGT. Basant-se en l’esmentada estadística Gajardo fa un símil molt vistós: «comparant amb els homes, les dones treballen gratis entre el 8 de novembre i el 31 de desembre».

Per a Alba Garcia, la bretxa salarial es produeix per dues grans raons. «La primera perquè hi ha professions molt feminitzades, com la cura de les persones, l’atenció domiciliària o la geriatria». Aquestes tasques tenen uns salaris inferiors a la mitjana. En alguns casos, com en les feines de la llar, les treballadores no acostumen ni a tenir contracte, afirma.

Una segona font de desigualtat cal buscar-la en els complements salarials de les feines ordinàries. «En moltes tasques, fins i tot en l’administració pública el sou base és el mateix, però els homes acostumen a gaudir de complements que no tenen les dones: complement de destí, prima de dedicació, antiguitat, etcètera».

Una tercera raó és que com les dones acostumen a tenir cura de la llar passa que no poden tenir les mateixes hores de presència a la feina que els homes, ni acostumen a ascendir en la mateixa mesura, cosa que fa que els salaris també es diferenciïn. Per a Gajardo, aquesta és la segregació vertical: «la incapacitat que tenen les dones per poder accedir als llocs de responsabilitat. Això té a veure amb la conciliació, els permisos, etcètera» afirma.

Si els salaris d’homes i dones tenen un decalatge del 24% a Catalunya, segons dades inèdites amb les quals treballa CCOO, això repercuteix en tot. Així, les pensions de les dones són menors: la paga que els hi queda al final de la seva vida laboral és un 38,8% inferior a la dels homes. En concret, la pensió mitjana entre les dones és de 805 euros al mes, mentre que la dels homes ascendeix, de mitjana, a 1.315 euros, en xifres de 2017.

La llei islandesa, un exemple

Per a Alba Garcia, la legislació islandesa és interessant perquè «situa la càrrega de la prova en el camp de les empreses: han de demostrar que paguen el mateix a homes i a dones». En el mateix sentit es manifesta Eva Gajardo, que afirma: «S’ha demostrat que si les lleis són només enunciats, si només precisen la voluntarietat i no tenen cap tipus d’obligació i de sanció, no funcionen. Aquesta llei – la d’Islàndia- obliga les empreses a demostrar que no tenen bretxa i si no són capaces de demostrar-ho, les penalitza, és a dir, les obliga a posar-se al corrent. Això vol dir que han de pagar la multa i corregir el problema».

Per contra, a l’Estat espanyol, tot i el que puguin dir lleis com la Constitució o la dita llei d’igualtat, els mecanismes per dur a terme el control són difícils: «els plans d’igualtat en les empreses només són obligatoris en les que tenen més de 250 empleats», assegura. En aquest sentit els comitès poden fer un diagnòstic sobre si hi ha bretxa o no, «però no es pot oblidar que la majoria de les empreses tenen menys de 10 persones en nòmina i no estan obligades a fer aquest estudi», assegura Garcia.

La crisi, que ha estès la precarietat laboral, ha fet que les dones surtin, altre cop perjudicades, perquè acumulen més feines temporals o a temps parcial no voluntari.

Però, malgrat que hi ha un cert consens a considerar que amb la normativa no n’hi ha prou, des del departament de Treball, afers socials i famílies s’havia pres consciència del problema. Per això, es va anunciar la posada en marxa un programa de formació interna relacionada amb la perspectiva de gènere per als més de mil treballadors del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquesta és una de les mesures més destacades d’un paquet de deu anunciat el març del 2017 per la directora del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), Mercè Garau i la directora d’igualtat de la Generalitat, Mireia Mata.

Manifestació de dones al Salvador

Manifestació de dones al Salvador

Desigualtat també en la cúpula empresarial

Es pot dir que la bretxa també té a veure amb la posició general d’homes i dones en el mercat laboral. De cada deu dones que treballen, 9 són assalariades i només una és empresària o treballadora independent. En canvi, entre els homes, de cada deu que treballen, 4 de cada 5 són assalariats i 1 de cada cinc és empresari o treballador independent. D’aquí surt també una diferència d’ingressos important.

I anant més enllà, si mirem quina és la presència de dones en els consells d’administració de les empreses de l’Íbex 35, les societats més importants que cotitzen a la borsa espanyola, els resultats són també espectaculars per negatius. A data de novembre de 2017 només el 21,8% de les persones membres dels organismes de direcció de les esmentades grans empreses eren dones. La xifra és inferior a la recomanada pel Codi de bon govern per al 2020, que situa la xifra mínima en el 30%, segons recull l’informe de Cuatrecasas i Georgeson ‘El Govern Corporatiu i els inversors institucionals’.

Vaga feminista internacional

Les dones han decidit fer-se sentir i reivindicar els seus drets. Per això, amb motiu del dia internacional de la dona, el 8 de març, han convocat una vaga feminista internacional. La iniciativa s’emmarca en l’èxit de la gran manifestació a escala mundial que va tenir lloc el 8 de març de 2017. Amb la vaga volen visibilitzar la importància de la dona en la societat en un any marcat per l’assetjament sexual, els micromasclismes i la violència de gènere.

A més, volen denunciar la dificultat que tenen les dones per accedir al mercat laboral i un cop ho fan, les diferències de sou a què han de fer front.

Diversos col·lectius feministes defensen una aturada en els sectors de consum, educatiu, de les cures i fins i tot en l’estudiantil. Des dels sindicats CCOO i UGT, en canvi, proposen fer una aturada de dues hores durant el matí i una altra durant la tarda.

La bretxa salarial, al Congrés

El tema de la bretxa salarial també arribarà al Congrés dels diputats després que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, valorés la iniciativa islandesa d’obligar per llei a la igualtat salarial entre homes i dones. Rajoy va assegurar que aquest tema no era competència dels governs.

En aquest sentit, l’oposició considera que és un tema cabdal a tenir en compte i proposa realitzar un pla d’igualtat integral.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*