La bretxa salarial a Catalunya baixa fins al 24% per l’empitjorament del salari dels homes

El preu pagat per hora treballada a les dones és un 15% inferior al que reben els homes pel mateix treball

Tomeu Ferrer
 
 
 

Lídia Sandalinas i Alba Garcia, durant la roda de premsa a CCOO, foto: Tomeu Ferrer

Lídia Sandalinas i Alba Garcia, durant la roda de premsa a CCOO, foto: Tomeu Ferrer

La bretxa salarial a Catalunya mesurada en termes anuals va disminuir el 2015 en dos punts, del 26% al 24%, segons les dades de l’Enquesta de condicions de treball de l’institut Nacional d’Estadística recollides per CCOO de Catalunya. Però, aquesta resultat no es pot llegir positivament perquè la disminució de dos punts de la bretxa té a veure amb l’empitjorament del salari dels homes i no a la millora dels salaris de les dones, segons han destacat Alba Garcia, secretaria de dones, diversitats i polítiques LGBTI de CCOO  i Lídia Sandalinas, responsable de transversalitat de gènere del sindicat.
En xifres concretes, el salari mitjà anual de les dones és a Catalunya 6.568 euros a l’any, segons l’Enquesta d’estructura salarial que data de juny de 2017.
La disminució de la bretxa a Catalunya es deu al fet que el 2015 la taxa d’ocupació dels homes va pujar dos punts respecte a l’any anterior, mentre que la de les dones es va mantenir, segons Alba Garcia.
Però és que si es mira quina és la bretxa salarial per hora, es veu que ha baixat també 2,7 punts i se situa en el 15,3%. En aquest cas es deu al fet que el salari hora de les dones ha pujat més que el dels homes.

Dades d’Espanya

L’estudi també es refereix al conjunt de l’Estat espanyol. En concret es comparen les dones que estan cobrant el Salari Mínim Interprofessional  (SMI) respecte dels homes. Així, el 18% de les dones que treballen cobren el minim legal, mentre que en el cas dels homes, només el 8% cobren l’SMI o menys. Si es mira el rang entre 1 i 2 vegads l’SMI, entre les dones és el 37%. Finalment, si es mira qui cobra menys del salari mínim, dues terceres parts corresponen a dones mentre que entre els homes arriba al 28%.

En xifres concretes, el salari mitjà anual de les dones és a Catalunya 6.568 euros a l’any, segons l’Enquesta d’estructura salarial que data de juny de 2017.
La diferencia de salaris entre homes i dones té, com s’ha dit en diverses ocasions, orígens diversos. Un són l’especialització en algunes professions feminitzades, que tenen salaris inferiors, també els complements salarials, però també hi ha una diferència en el salari base i pel fet que les dones superen als homes pel que fa a temporalitat i a treball parcial no volgut.

Un altre element que s’ha estudiat és com afecten els salaris menors, que cobren les dones, en les seves cotitzacions socials i, per tant, en les prestacions socials com a jubilacions o subsidis en cas d’atur. L’estudi indica que les menors retencions en IRPF i les contribucions a la Seguretat Social són un 20,8% menors que les dels homes i gairebé el doble pel que fa a retencions de l’impost de la renda.

També s’ha estudiat com afecta l’edat en la bretxa salarial. La primera conclusió és que afecta a totes les edats. En  concret, és superior al 24% de mitjana a Catalunya a partir dels 45 anys i arriba a ser gairebé d’una tercera part del salari dels homes a partir de 55 anys. Però el fet és que quan s’entra en el mercat laboral també es pateix la bretxa salarial. Així, entre les persones de menys de 25 anys la diferència és del 23%. Només entre els 25 i els 34 anys la diferència disminueix de la mitjana i queda en el 15%.

Per àmbits d’actualitat, es veu que com més estabilitat a la feina menys bretxa salarial hi ha. Així, a la construcció hi ha un 27% de diferència, mentre que a serveis queda en el 22% i a la indústria baixa fins al 21%.

Alternatives a la situació

CCOO planteja una sèrie de mesures que ajudin a reduir o a fer desaparèixer la diferència salarial per raó de sexe. Per una banda es demana introduir en els convenis mecanismes que identifiquin la diferencia salarial. Una eina imprescindible és definir clarament tots els conceptes retributius, cosa que evitaria la discriminació.

Un tercer punt seria garantir que els llocs de treball molt feminitzats no estiguin salarialment i funcionament infravalorats. Per això es reclama que es faci una valoració de les feines amb una perspectiva de gènere. Finalment s’advoca perquè en els convenis s’introdueixi una apartat que vetlli per la igualtat i faci el seguiment de tots aquests aspectes.

A més hi ha elements transversals que haurien de contemplar-se, com fixar polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere. Lluitar contra la parcialitat no volguda a la feina, així com contra la temporalitat. També caldria assegurar que es paguen totes les hores extres, perquè es sabut que les dones lideren el rànquing d’hores extres no pagades. A més, hi ha coses clau que de tant elementals sembla que no caldria reivindicar, com aplicar la llei d’igualtat salarial o fer complir l’obligatorietat del permís de paternitat i lluitar per ampliar-lo fins que s’iguali amb el de maternitat.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*