La baixada de l’atur s’explica més pel desencís dels que no troben feina que per la contractació, diu CCOO

El sindicat crida l'atenció en el fet que tot i la teòrica recuperació econòmica les dones ja són el 57% del total de les persones aturades

Redacció
 
 
 

Treballadors davant d'una oficina del SOC, Foto: Barcelona Activa

Treballadors davant d’una oficina del SOC, Foto: Barcelona Activa

Com cada mes, CCOO de Catalunya analitza les dades corresponents a l’atur registrat a les oficines del SOC. Aquest juliol s’ha produït una disminució de 4.075 persones, cosa que deixa la xifra total de persones que busquen feina en 387.313. El sindicat considera que les xifres de la contractació no expliquen la reducció de l’0atur. Segons la seva percepció la baixa de l’atur té a veure sobretot amb el desencant de les persones que porten molts mesos i anys sense feina i finalment no renoven la sol·licitud de treball a les oficines d’ocupació.

El sindicat repassa les dades: 4.075 aturats menys al juliol de 2017. En total busquen feina oficialment 387.313 persones. En relació amb fa un any ha disminuït un 12%.

Entre els joves la reducció de l’atur ha afectat 220 persones. Ara a Catalunya hi ha 23.679 joves que busquen sense èxit feina.

Pel que fa a l’anàlisi sectorial, CCOO destaca que respecte al juliol de 2016 on més s’ha reduït l’atur ha estat en els serveis, amb 31.398 persones menys, segueix la construcció, amb 8.897 persones aturades menys. Segueix la indústria amb 8.699 persones aturades menys i a l’agricultura, la reducció interanual de l’atur ha estat de 1.879 persones.

Tot i que hi ha menys dones que homes treballant. Les dones representen el 57% del total de persones aturades. La reducció interanual de l’atur es produeix tant en dones com en homes, però amb una intensitat ben diferent. Si els homes a l’atur s’han reduït en un 15,4%, les dones ho han fet en només un 9,6%. Respecte el juny, la reducció masculina ha resultat de l’1,9% i la femenina, només del 0,4%, diu CCOO.

El total de contractes registrats a Catalunya el mes de juliol és de 315.227, dels quals el 89,1% són de caràcter temporal. En un any s’han signat només 14.375 contractes més (4,8% d’increment).
Respecte el mes de juliol de 2016, la contractació indefinida ha augmentat en 3.041 contractes, mentre que la temporal ho ha fet en 11.334 contractes.
Es demostra, un mes més, diu CCOO, “l’abús de la contractació temporal mentre que la indefinida, tot i créixer, ho fa de manera més lleu. Cal recordar que la inestabilitat de l’ocupació és un dels trets definitoris de la precarietat en el treball”.

Pel que fa a les prestacions, un cop comptades les corresponents al juliol, es constata que: “el major pes de prestacions assistencials (51% del total) que de contributives (49% del total) és un signe evident del deteriorament del mercat de treball i el conseqüent empobriment de les famílies”.

Propostes de CCOO

– CCOO demana enfortir la negociació col·lectiva per tal que s’estableixin increments salarials als convenis col·lectius i hi hagi un augment progressiu del Salari Mínim Interprofessional (SMI).
Només amb la creació d’ocupació estable i de qualitat s’aconseguirà reactivar la demanda interna.
– Es reafirma en l’exigència al Govern de la necessitat de derogar la Reforma Laboral per garantir els drets de les persones treballadores, afavorir l’estabilitat i combatre la precarietat laboral, a través del Diàleg Social.
– Considera que calen més i millors polítiques d’igualtat lligades a polítiques actives d’ocupació pensades per a les dones per reduir la gran bretxa que existeix entre homes i dones.
– Defensa, per sortir de la crisi, un nou model productiu basat en ocupació de qualitat, estable i amb garanties, en sectors que aportin valor afegit, innovadors i competitius. No podem acceptar el patró de creixement inestable i vulnerable que s’està generant. El desplegament del Pacte nacional per a la indústria és una aposta clara per sortir de la crisi i generar ocupació estable i de qualitat.
– Reclama millorar la protecció social de les persones, tal i com CCOO plantegem a la mesa del
Diàleg Social.