Alvarez (UGT) i Gallego (CCOO) criden a sortir al carrer l’1 de maig per empènyer el canvi social abans de les eleccions

CCOO i UGT de Catalunya exigiran la derogació de la reforma laboral i les lleis regressives contra els treballadors des de la mobilització, sense esperar que la política ho arregli tot

Tomeu Ferrer
 
 
 
Josep Maria Àlvarez i  Joan Carles Gallego durant la presentació dels actes de l'1 de maig

Josep Maria Àlvarez i Joan Carles Gallego durant la presentació dels actes de l’1 de maig

Els sindicats majoritaris de Catalunya, CCOO i UGT es plantegen la celebració de l’1 de maig en un procés d’acumulació de forces que canvii l’hegemonia social al país. És una de les conclusions de l’acte de presentació que Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez han fet a Barcelona per argumentar la mobilització sindical d’enguany.

Els aspectes a partir dels quals s’ha convocat la manifestació tenen tres elements clau. El primer són els salaris. UGT i CCOO advoquen per trencar amb els efectes que ha suposat l’austeritat neoliberal. Es tracta d’aconseguir que a partir dels increments salarials es reanimi la demanda interior i s’estimuli l’economia. El segon element és l’ocupació, que les organitzacions majoritàries volen de qualitat. Exigeixen reduir els 750.000 ciutadans que no tenen feina a Catalunya i els més de 5,5 milions en el conjunt d’Espanya. I a més, reclamen que el treball que es creï sigui de qualitat. El tercer element és la protecció social, que vol dir, segons CCOO i UGT, lluitar contra la pobresa laboral sortida de la reforma laboral que fa que un 13% de treballadors no puguin viure amb decència amb els salaris que cobren. Per això es reclama més mesures que evitin la cronificació de la pobresa, garantint ingressos de suficiència, com els que aportaria la Renda Garantida de Ciutadania, ara en tràmit parlamentari.

La celebració de l’1 de maig de 2015 s’emmarca, van destacar Gallego i Àlvarez, en el 125 aniversari de la primera marxa de reivindicació dels drets dels treballadors celebrada a l’Estat espanyol després que l’organització mundial de treballadors decidís el 1889 celebrar una manifestació mundial.

Els dos líders s’han mostrat unànimes a l’hora d’entendre que en l’actual cicle marcat per les conteses electorals seria estratègic per a les organitzacions obreres aconseguir la derogació de les normes legals que han fet que durant la crisi s’hagin multiplicat els acomiadaments i la pèrdua de drets dels treballadors i les treballadores. Però, mentre Àlvarez entén que el canvi pot venir fruit d’un canvi de majories polítiques parlamentàries, Gallego posa l’èmfasi en la pressió a les fàbriques i els carrers. Finalment, l’esperit unitari s’imposa i en plena roda de premsa apareix la síntesi: el canvi pot venir dels resultats del cicle electoral, però no arribarà si abans no hi ha a la societat una mobilització que el faci possible. Àlvarez posa l’exemple històric: «la retirada de les tropes d’Irak no hauria estat possible sense les massives manifestacions que van precedir la decisió política», diu.

El primer de maig, nascut com a celebració internacionalista té cada any un vessant en aquest sentit. Gallego explica «els estats europeus haurien d’estar avergonyits per les morts que es produeixen a la mediterrània, que ha esdevingut més un cementiri que un lloc de trobada de cultures». En aquest sentit esmenta que la comunitat intenta posar una barrera a aquells que volen arribar a Europa fugint de les guerres.

Majors de 55 anys

Al seu torn, el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, apunta a un altre aspecte que l’1 de maig hauria d’estar present a les reivindicacions dels treballadors: «els més de 300 sindicalistes que tenen procediments oberts acusats per la fiscalia per haver exercit els seus drets sindicals. Per contra, no se sap de cap fiscal que hagi denunciat cap empresari per conculcar el dret de vaga, i d’aquests n’hi ha, només cal veure les actes de la inspecció de treball». També ha recordat Àlvarez, la situació inacceptable que afecta els aturats de més de 55 anys, que han quedat desatesos socialment després de «cotitzar de vegades 35 o 40 anys». Aquest grupl va dir el líder ugetista, ha passat de ser només el 4,5% dels aturats a representar ara el 19%. En aquest sentit, ha considerat que «la sortida de la crisi ha de servir per restablir alguns o tots els drets perduts per aquesta gent durant els anys de la crisi».

En clau més actual, Gallego ha considerat que durant 2015 hi ha a Catalunya convenis col·lectius a negociar que afecten més de 500.000 persones. Els sindicats aposten perquè en aquests acords quedin reflectits increments salarials. Però, el líder de CCOO reconeix que, de noment en les negociacions aquesta no és la voluntat expressada des de les entitats empresarials.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*