Els accidents laborals van créixer tres cops més entre els treballadors eventuals (17,25%) que entre els fixos (5,38%)

Un estudi presentat per CCOO de Catalunya afirma que com més greu és el sinistre més augmenta la diferència entre els afectats temporals o indefinits

Tomeu Ferrer
 
 
 

Cristina Torres i Francesc Montoro, durant la presentació de l'informe sobre sinistralitat del 2016 de CCOO

Cristina Torres i Francesc Montoro, durant la presentació de l’informe sobre sinistralitat del 2016 de CCOO

Si un treballador o treballadora és eventual té tres cops més possibilitats de patir un accident de treball que si té contracte fix. I si té un sinistre, té més possibilitat que sigui greu si el seu contracte és temporal. Aquestes conclusions s’extreuen de «balanç de la Salut Laboral a Catalunya 2016» elaborat per CCOO de Catalunya.

L’any 2016 es van produir a Catalunya 239.166 accidents de treball en totes les seves variants: amb baixa, sense baixa i els denominats in itinere. En relació amb el 2015 la xifra implica una pujada del 6,08%. Un increment que, per a Cristina Torres, responsable d’Acció Sindical de CCOO, no es pot vincular a l’augment de l’activitat, perquè l’ocupació ha crescut només un 4%.

El sindicat, a més de presentar les dades ha fet un anunci seriós. Farà defensa jurídica, fins i tot penalment, dels afectats per accidents laborals. «Volem acabar amb la impunitat de les empreses on es maten els treballadors i les treballadores» ha dit solemnement Torres.

El sector on més han pujat els accidents és la construcció, concretament s’han registrat un 16,64%, i on menys ho han fet ha estat a l’agricultura amb un 4,95%.

El sindicat ha esbrinat els accidents per tipus de contracte. I aquí es veu un biaix clar: els sinistres patits per persones amb contracte eventual van créixer un 17,24% mentre que els de les persones que tenen contracte indefinit només van incrementar un 5,38% tres cops menys.

Però, en la roda de premsa per presentar l’informe Torres ha filat més prim. «A major gravetat de l’accident augmenta el diferencial entre temporal i fixos» ha dit. En aquest sentit, Els temporals van patir un increment del 17,26% d’accidents lleus i els fixos un 5,45%. En els accidents greus, els temporals van registrar un augment del 13,75% i els fixos van reduir els seus accidents en un 4,86%. I els accidents mortals que van afectar els eventuals es van incrementar un 16,67% mentre que es van reduir en un 8% entre els treballadors amb contracte fix.

Accidents in itinere

Del treball presentat per CCOO en surt una altra dada xocant: els accidents in itinere amb resultat de mort es van disparar un 52,38%, tot i que en valors totals l’increment ha estat del 10,59%.

I encara una altra consideració. Des del punt de vista de gènere hi ha també una dada reveladora en l’estudi. Els accidents mortals que han afectat dones s’han incrementat un 25% mentre que els dels homes ho han fet un 13,16%. En relació amb els accidents greus els que afecten les dones eventuals han pujat un 15% mentre que entre els homes eventuals l’augment ha estat del 3,28%.

Cristina Torres ha comentat les xifres. En la seva opinió, cal veure en les diferents taxes d’accidents patits per eventuals i fixos les condicions que els primers han d’acceptar per accedir a la feina i les condicions en què generalment aquesta es desenvolupa. A més, «generalment els treballadors fixos estan vinculats amb empreses on hi ha representació sindical, cosa que ajuda a fer complir la normativa». També ha assegurat que l’estructura econòmica de les empreses catalanes, on més del 50% tenen menys de 6 operaris permet que no hi hagi representació dels treballadors ni tampoc delegats de salut i seguretat a la feina».

En relació amb els accidents del sector de la construcció una de les raons esgrimides per explicar que s’hagin disparat és la proliferació de contractes i subcontractes que fan que en la cadena es perdi la necessària obligació de fer prevenció.

Pel que fa als accidents in itinere, Torres ha explicat que en molts casos es poden explicar pel fet que els treballadors operen ara, després de les reformes laborals, amb condicionals que fan més difícil la seva feina. I un dels condicionants és haver-se de traslladar. A més «com els accidents es produeixen fora dels llocs de treball, les empreses no estan obligades a fer previsió, perquè el que no es reconeix no es preveu».

Menys malalties declarades

Per la seva banda, L’encarregat d’analitzar la situació de les malalties laborals ha estat el responsable de l’àrea Francesc Montoro. L’any 2016 es van registrar a Catalunya 4.162 malalties relacionades amb el treball. Això suposa una disminució del 3,23% en relació amb el 2015. Una pregunta que es podria fer seria si ha millorat la salut general entre els treballadors. Montoro considera que no és aquí on cal buscar la causa del descens. Cal fer-ho en el fenomen de la imfradeclaració d’aquestes malalties, que segons mostra un estudi del 2015 implica que un 76% de les malalties que s’han donat no s’han declarat a Catalunya.

Les raons per no declarar malalties cal buscar-les en la por dels treballadors a perdre la feina. També a la desesperada situació econòmica que fa que s’acceptin ofertes laborals amb condicions precàries.

Un dels efectes que s’ha donat de la mercantilització de la prevenció ha estat que malalties laborals acaben derivant-se cap als serveis públics de sanitat, mentre que si es vinculessin amb la feina, les haurien d’atendre les mútues. Això causa deteriorament a les arques públiques i beneficia els negocis privats.

CCOO proposa una sèrie de mesures per redreçar la situació:

  • Millorar la informació i registre documental dels accidents de treball.
  • Desenvolupar un sistema de bonus malus, que afecti les cotitzacions a la Seguretat Social, vinculat amb la seguretat a la feina. En aquest sentit es critica la recent normativa que permet les empreses aconseguir bonus a partir d’una tramitació administrativa, sense que paral·lelament es creï una penalització quan les empreses incompleixin les seves obligacions de prevenció.
  • Reclamar la revisió dels serveis de prevenció aliens i del contingut dels contractes.
  • Increment la dotació de la inspecció de treball per poder realitzar les tasques preventives i d’anàlisi posterior als accidents laborals i així evitar-ne la proliferació.