“A les universitats s’ensenya el que Marx anomenava economia vulgar, deslligada de la política i les relacions socials”

A 200 anys del naixement del pensador Karl Marx, parlem de la seva obra amb d’Antoni Puig Solé, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, qui explica per què les idees de Marx continuen essent vàlides i necessàries encara avui

Marta Curull
 
 
 
Carles Marx, filòsof i economista foto Ràdio Terra

Carles Marx, filòsof i economista foto Ràdio Terra

 

Informació publicada a CatalunyaPlural

Celebrem el bicentenari del naixement de Karl Marx de la mà d’Antoni Puig Solé, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Repassem l’obra i la vida de Marx, més enllà d’El Capital, subratllant com el capitalisme dels nostres dies conserva les grans característiques que va descriure l’obra de Marx ja fa més de 150 anys. Parlem també de la seva anàlisi de l’economia política que tendia, i tendeix encara des de les universitats, a parlar d’economia exclusivament des del punt de vista de la burgesia, considerant només els aspectes positius de la forma de producció capitalista.

L’aportació de Marx inclou el punt de vista del proletariat i defineix el capitalisme, embrionari en aquell moment, com una nova forma de producció que no acaba amb l’explotació dels i les treballadores, sinó que, simplement, l’organitza d’una manera diferent. Rellegim, doncs, en aquesta entrevista, l’extensa obra de Marx i entenem per què continua sent tant important 200 anys després.

Per què segueix important avui, a 200 anys del seu naixement, seguir parlant de Marx?

Marx va tenir l’oportunitat de viure el moment en que el capitalisme començava a aparèixer; encara no era el sistema hegemònic a tot el món que coneixem ara i ell ja es va donar que era un sistema embrionari que acabaria dominant el món en els segles propers. En aquell moment, per a abordar l’estudi del capitalisme, alguns pensadors van optar per l’economia política, una vessant que, segons Marx, era limitada perquè estudiaven els aspectes positius que havia portat l’aparició del capitalisme i, per tant, se situaven des de l’òptica burgesa.

Marx, sense negar els aspectes positius que pogués tenir, se situava en el punt de vista del proletariat i considerava el capitalisme com una nova forma de producció, que únicament organitzava l’explotació de manera diferent.

L’obra de Marx té un component de classe important

Sí, podríem dir que és una obra classista; i quan parlem de classisme hem de tenir en compte què volem dir, perquè, d’entrada, el terme classista és negatiu i Marx estava en contra de l’existència de les classes socials. Ell es planteja arribar a una forma d’organització social diferent en la que no hi hagi ni explotació ni opressió.

Però això només era el seu objectiu; el que feia era analitzar què succeïa en el moment que el va tocar viure i planteja què podria arribar a passar en un futur immediat basat en la seva societat actual, que sí era classista. La seva actuació científica, política i social, doncs, no podia ser feta al marge de la societat de classes: en una societat classista, les teves opcions són classistes.

L’obra més important de Marx és El Capital. No creus que el capital ha canviat des que Marx va escriure aquest llibre?

Sí, ara és un sistema que infecta tot el món, quan en aquella època encara hi havia zones en les que el capitalisme era desconegut. També és cert que les finances, durant les darreres dècades, han tingut un paper molt més important del que tenien en aquell moment. Sembla, a primer cop d’ull, que el capitalisme ara no tingui massa a veure amb el de llavors, però és que les explicacions i teories econòmiques dels nostres dies amaguen, ignoren o minusvaloren, els aspectes en els que Marx va posar l’accent. Avui parlem molt més de l’intercanvi mercantil que no pas de l’explotació del treball i podria semblar que l’obra de Marx està desfasada.

Però això només és perquè la corrent de pensament econòmic hegemònica actualment és la de l’economia política, que ignora les aportacions de Marx i provoca que qualsevol que li vulgui donar importància quedi en ridícul.

Consideres correcta l’afirmació de Marx que diu que la base material determina la consciència?

Aquesta frase ens permet entrar en una faceta de l’obra de Marx, que no és tan coneguda com El Capital, que és el que Engels anomenava concepció materialista de la història, segons la qual la història no es pot explicar sense tenir en compte la realitat material en la qual viuen les persones. Per Marx, l’home és part de la natura i s’hi relaciona de manera metabòlica, actuant-hi i modificant-la segons la seva conveniència. Aquesta relació s’efectua a través del procés de treball, que depèn de la base tecnològica i del sistema de relacions socials.

Quan parlem d’aquest sistema de relacions socials, parlem de com els éssers humans es relacionen en base al procés productiu. Tots aquests factors són essencials per analitzar de manera correcta la conducta humana. La consciència, l’acció, l’activitat política i l’organització no surten per atzar; la realitat és independent de la nostra voluntat. Si entenem això, ens serà més fàcil veure com podem actuar sobre el nostre context i modificar-lo.

Parlaves abans explicant que l’estudi de Marx surt com a contraposició de les definicions d’economia que es donaven en aquell moment i que afavorien només a la classe burgesa. Continua passant això, a les universitats?

I inclús una mica pitjor. Marx parlava de diferents corrents, una era l’economia política, que respectava i dedica bona part de la seva vida a estudiar-la des de l’òptica crítica. Per això El Capital té com a subtítol “crítica de l’economia política”. Però a la vegada parlava de l’economia vulgar, que era una corrent que no buscava entendre com funciona el sistema polític sinó que justificava el sistema burgés i les relacions desiguals sota el capitalisme buscant com fer-lo més eficient.

L’economia que s’ensenya a les universitats pràcticament no té en compte l’economia política; es llegeix Keynes de passada i, fins i tot et poden donar el títol sense haver llegit Adam Smith. En canvi es llegeixen molts manuals de micro i macro economia que, tot i ser molt elaborats, s’assemblen més al que Marx definia com a economia vulgar. De fet el moll polític ha desaparegut; s’intenta parlar d’economia deslligant-la de la política, deslligada de la base material. S’intenta elaborar una teoria econòmica que valgui per a qualsevol moment, com si la situació sempre fos igual, amb l’únic objectiu de buscar formes més eficients de fer funcionar el mercat.

Ens hem oblidat que hi ha més economies més enllà del capitalisme i que l’economia és política?

Sembla que el capitalisme sigui un fet transhistòric que s’hagi produït sempre: és veritat que les mercaderies i la moneda fa segles que hi són, i són elements característics del sistema capitalista, però no són figures que puguin existir només sota aquest sistema. El que diu Marx és que hi va haver un moment històric en que el capitalisme ho subsumeix tot i a partir del qual el capitalisme es converteix en el rei del mambo dels sistemes econòmics dels propers segles. Marx va veure com el capitalisme començava a infectar nous països i noves facetes de la producció que no estaven mercantilitzades, com l’ensenyament, el sistema de producció social o la sanitat.

Resumint les 9.000 pàgines en què explica què és per a ell el capital, Marx diu que és una forma de producció que necessita d’un sistema de relacions en el que hi hagi capitalistes i treballadors, a partir del qual es permet revaloritzar una quantitat de diners arran d’un procés de treball que explota els treballadors. Així, hi ha una gran part de la societat que per a poder treballar o relacionar-se ho ha de fer sota les ordres del capital.

Entenent això, podem entendre per què els rics cada vegada són més rics i els pobres, en termes relatius, més pobres. L’economia clàssica ens parla d’aquest fenomen i el reconeix, però no en busquen les causes. Per això hi ha tanta diferència entre el marxisme i la resta de corrents econòmiques.

Des del teu punt de vista, qui són els veritables marxistes?

Durant molts anys ha sigut marxista aquell que s’hi autoproclamava, però als veritables marxistes els hauran de nomenar els fets i la pràctica. Marxistes són o serem els qui tinguem capacitat per a usar l’obra de Marx com a eina que ajudi a que la classe obrera assumeixi el protagonisme polític i conquereixi l’autoalliberació.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*