A Catalunya una dona ha de treballar 16 mesos per guanyar el mateix que un home en 12

La preeminència de pimes i la política catalana de concertació de serveis públics empitjora la situació salarial de les dones, segons un informe d'UGT i la Fundació Maria Aurèlia Capmany

Tomeu Ferrer
 
 
 

L'estudi mostra la bretxa salarial entre homes i dones segons els nivells salarials

L’estudi mostra la bretxa salarial entre homes i dones segons els nivells salarials

L’estructura econòmica i empresarial de Catalunya fa que la bretxa salarial entre homes i dones sigui més profunda aquí que en el conjunt d’Espanya. És més, la deriva econòmica catalana fa pensar que l’amplada de la bretxa tendeix més a engrandir-se que a tancar-se. Aquestes són conclusions que s’extreuen de l’estudi elaborat conjuntament per UGT de Catalunya i la Fundació Maria Aurèlia Campany, que van presentar David Papiol, secretari de moviments socials i igualtat d’UGT i Aïda Ruiz, directora de la fundació.

A Espanya, segons el mateix estudi, el salari mitjà dels homes era a 2012 de 25.820 euros a l’any, i el de les dones 19.537. El decalatge entre un i altre se situa en el 23,9%. A Catalunya els homes cobraven de mitjana 27.836 euros i les dones 20.931, cosa que situa la diferència en el 24,8%. Si es mesura en termes homogenis, una dona a Catalunya hauria de treballar 16 mesos per ingressar el mateix que un home cobra en 12.

Com s’explica la diferència? L’estudi ho detecta en diversos punts. Un és el desglos per la quantia dels salaris. Catalunya té una bretxa salarial entre homes i dones major en totes les subdivisions salarials tret de la corresponent als més baixos on la diferència és més gran a Espanya.

L’estudi ha buscat un element comú entre allò que cobren els homes i les dones, els guanys per hora. I la diferència és del 20% a Catalunya.

Més gran en els salaris més baixos

 

La diferència més gran es dóna entre els salaris més baixos. En aquest punt la distància és d’un 36%. Catalunya es distingeix precisament per un tipus d’ocupacions poc remunerades que ocupen les dones: feines en el sector de cura de les persones i de serveis. Precisament aquest àmbit és el que aporta més espai a la bretxa salarial.

Catalunya es distingeix també perquè l’estructura econòmica està formada per empreses petites o molt petites. En aquest segment, el format per societats que tenen entre 1 i 49 assalariats, la bretxa és a Catalunya del 26,2% mentre que a Espanya es del 25,8. El tipus de petita empresa també implica una menor organització sindical, i aquest és, segons l’estudi un dels elements que explica la diferència.

El fet que a Catalunya l’ocupació femenina tingui un gran pes en el sector sanitari i sociosanitari i que aquest àmbit estigui, en gran part, en mans d’empreses concessionàries de serveis públics, mentre que a Espanya els esmentats serveis es mantinguin en un grau més alt sota la gestió de l’Administració explicaria també la bretxa salarial negativa cap a les dones al Principat.

L’estudi, que encara no està acabat, analitza altres factors que expliquen la diferència salarial entre homes i dones. Aquí assenyalen un parell d’aspectes. Per una banda que les dones són el gruix del treball a temps parcial . Tot i que, quan homes i dones fan el mateix nombre d’hores la diferència se situa en el 19,5%. Un altre aspecte determinant és la menor presència de les dones en càrrecs de responsabilitat, el que es coneix com el sostre de vidre. També hi té un pes la menor valoració de les tasques «típicament femenines» i finalment l’estructura salarial aprofundeix també la bretxa, ja que el fet d’haver de conciliar feina i vida familiar, atendre familiars o interrompre la carrera per causa de baixes maternals fa que els complements salarials de les dones siguin finalment inferiors als dels homes.

El treball fa una sèrie de recomanacions per evitar que l’escletxa salarial entre homes i dones augmenti la seva amplada. Així es reclamen polítiques de coresponsabilitat, coeducació i lluita contra les assignacions de rols de gènere. Es reclamen polítiques d’humanització de l’economia, valorar les feines de benefici comunitari i de cura a les persones. Es reclama també el foment de la implantació sindical a petites i mitjanes empreses, especialment al comerç i els serveis.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*