Treballadors de les oficines de l’Habitatge de Barcelona denuncien l’Ajuntament per ‘prestamisme laboral’

Els operaris donen servei a les oficines el consorci d'Habitatge de Barcelona però estan donats d'alta en una empresa de telemàrqueting des de fa onze anys

Tomeu Ferrer
 
 
 
Una de les oficines del consorci d'habitatge de Barcelona foto: TOMEU FERRER

Una de les oficines del consorci d’habitatge de Barcelona foto: TOMEU FERRER

Una desena dels 22 treballadors que gestionen part de l’atenció al públic de les oficines d’habitatge de Barcelona han denunciat l’empresa, en la qual té participació el consistori per cessió il·legal de treballadors. El judici es veurà, si no hi ha canvis, dijous vinent.

La ciutat de Barcelona té 10 oficines a les quals els ciutadans poden adreçar-se per gestionar ls assumptes vinculats amb l’habitatge. En aquestes instal·lacions hi ha entre i 3 persones que s’encarreguen del frontal, és a dir, de rebre les peticions dels ciutadans i de derivar-les cap al tècnic corresponent o el servei del consistori que pugui donar resposta a les seves consultes o reclamacions. A més, en aquestes oficines, segons fonts laborals, hi ha també un administrador, un tècnic,un director i darrerament un gestor, que treballen tots plegats al servei del ciutadà

Les oficines formen part d’un consorci del qual l’Ajuntament de Barcelona té el 50% i la Generalitat de Catalunya l’altre 50%. L’empresa responsable és una societat privada però amb capital totalment en mans de l’Ajuntament de Barcelona, Bagursa. De fet, la presidenta és la regidora Janet Sanz.

A primer cop d’ull caldria esperar que els treballadors de les oficines d’habitatge de Barcelona formessin part de Bagursa. Però no és així. Els que reben i vehiculen les consultes, queixes o peticions dels ciutadans no tenen relació amb l’empresa, tot i que en el dia a dia el funcionament d’aquestes entitats estigui totalment integrat. Els operaris del frontal, estan contractats per una empresa que ara es diu Arvato Qualitel , del sector del telemàrqueting i es regeixen pel conveni d’aquest àmbit. Els seus contractes són per obra i servei. I això no passa des de fa quatre dies, aquests empleats, en alguns casos fan aquesta feina des de fa 11 anys. Abans de la reforma laboral, que va crear el contracte d’obra i servei, el mecanisme que es feia servir era encadenar contractes temporals. “Una companya ha col·leccionat més de 60 contractes en 7 anys”, explica un treballador del frontal habitatge consultat.

Formar part d’una empresa de telemàrqueting implica ajustar-se als salaris d’aquest sector, molt sacsejat per compres i vendes d’empreses, cosa que fa que a cada canvi de companyia que ha afectat aquest col·lectiu, es perdi l’antiguitat. Això suposa que en línies generals aquests treballadors tinguin un salari brut de 840 euros mensuals, al que cal sumar-hi un complement de presència que suma 120 euros al trimestre. “A vegades veiem veïns que es queixen perquè afirmen que tenen uns salaris baixos i ens veuen a nosaltres com a funcionaris, i llavors veiem que cobrem molt més que nosaltres, tot i tenir salaris molt ajustats”, explica aquest treballador.

El cas de les oficines d’habitatge de Barcelona és únic, aquest servei es presta en altres localitats però en aquells casos ho fa directament la Generalitat. Les oficines de Barcelona es van crear amb aquesta estructura durant el mandat de l’alcalde socialista Joan Clos, i l’estatus dels treballadors no ha canviat.

Ara, amb els nous aires que corren a l’Ajuntament de Barcelona, els treballadors del frontal d’habitatge s’han organitzat. De fet expliquen que de 22 que estan en aquesta situació, la denúncia la van firmar inicialment 15, però cinc s’han retirat per diversos motius.

“Arran de què van publicitar el nostre cas per Twitter vam tenir un contacte amb representants de l’equip de govern de l’Ajuntament, que ens va escoltar i ens va dir que ho plantejaria al govern, però nosaltres teníem la denúncia posada i no la podíem retirar sense un compromís ferm”, expliquen en el col·lectiu.

I què demanen els treballadors del frontal de les oficines d’habitatge?, bàsicament dues coses, una la seva internalització en l’empresa Bagursa, és a dir en la societat que gestiona del servei, i la segona un augment de sou, perquè no tindria sentit, expliquen, canviar d’empresa i mantenir les mateixes condicions.

Entre els arguments que han aportat els treballadors en la seva denúncia hi ha dos aspectes claus. Un és que en el dia a dia tenen dependència jeràrquica dels responsables de les oficines, tot i que pel conjunt del col·lectiu Arvato Qualitel té un directiu encarregat, però aquest empleat té cura d’aspectes únicament vinculats amb els recursos humans, diuen els denunciants. El segon argument és que segons els estudis extrets de la memòria de les oficines, contractar els serveis de l’empresa de telemàrqueting resulta a Bagursa més car que fer la feina amb treballadors propis.

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*