Jordi Celdran: “No m’han acomiadat per perdre cap comanda, és una represàlia sindical”

El companys d'aquest sindicalista han fet vagues solidàries en considerar que s'ha volgut disfressar de mesura econòmica el que és un càstig per exercir la seva responsabilitat

Tomeu Ferrer
 
 
 

Jordi Celdran a prop de l'Arc de Triomf foto: TOMEU FERRER

Jordi Celdran a prop de l’Arc de Triomf foto: TOMEU FERRER

Jordi Celdran és defineix com a sindicalista. També podria fer-ho com a persona compromesa. El cas és que sense buscar-ho el seu nom s’ha convertit en bandera dels que reclamen que simplement es respecti la democràcia en les relacions laborals. Sense cap recança explica que si pogués tornar el temps enrere tornaria a actuar igual.

En síntesi, el cas del Jordi Celdran  és la història d’un acomiadament que l’empresa Spark Iberica ha vestit com el resultat de la pèrdua d’una comanda.

 Sou o éreu delegat sindical a l’empresa?

Jordi Celdran  Bé, jo sóc delegat perquè em van nomenar els meus companys fruit del que s’inclou a la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) segons la qual es nomena un representant a les empreses de més de 250 treballadors. Per tant des de març de 2016 sóc delegat.

Què hi feu professionalment a Spark?

J.C. Jo treballava des de feia quatre anys en el manteniment del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat. Allà feia el manteniment integral de l’edifici. També vaig treballar  per REE SEM i Endesa.

Sou o éreu delegat sindical a l’empresa?

J.C. Jo sóc delegat perquè em van nomenar els meus companys fruit del que s’inclou a la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) segons la qual es nomena un representant a les empreses de més de 250 treballadors. Per tant des de març de 2016 sóc delegat.

I vau ser acomiadat? Per quin motiu?

J.C. Jo vaig agafar les vacances a l’agost. Jo sóc treballador indefinit d’Spark. El 29 d’agost vaig anar a l’edifici del CTTI per reincorporar-me. Allà el guarda de la porta es va estranyar de la meva presència donat que ja hi havia una altra empresa allà.. I aquí va començar una mica el malson.

Digueu, que us va passar?

J.C.

Vaig trucar a la empresa sense resposta i vaig enviar correus amb el mateix efecte. Cap a la mitja hora va venir un responsable indicant-me que ja no treballàvem allà i que recollís eines i materials. Mitja hora abans de plegar vaig rebre un correu per tal d’anar a l’endemà a parlar amb RRHH.En entrar a la reunió em va lliurar una carta on s’explicava que l’empresa havia perdut la comanda a la qual treballava i que si de cas el meu lloc de treball havia d’assumir-lo l’empresa Elecnor basant-se en la subrogació.

Sona estrany això?

J.C. Si, i més si es té en compte que jo sóc delegat sindical per CCOO. Per què m’ensumava alguna cosa estranya vaig anar a la trobada amb el responsable de recursos humans amb un company del comitè d’empresa.

Per què sospitàveu una operació irregular?

J.C. Perquè dos anys enrere va passar una cosa semblant que va afectar 17 companys. Els van subrogar a una empresa, que no els va acceptar, perquè el conveni no preveu aquest tipus d’operacions. Aquests companys van estar en un llimb laboral, sense poder treballar ni acollir-se al subsidi de desocupació durant dos anys fins que l’autoritat laboral els va donar la raó, l’empresa es va acollir a la resolució que els hi dóna la opció de readmetre o indemnitzar i varen ser indemnitzats 14 de 17 perquè econòmicament els hi era més rentable. Als altres tres, en fer readmissió irregular, el jutge es va tornar a pronunciar, aquest cop per exigir la màxima indemnització.

i van haver de ser readmesos.

Així, doncs, amb la comunicació als dits, què vau fer?

J.C. Vaig anar a Inspecció de Treball al carrer Albareda. Allà van reaccionar ràpidament i es van posar en contacte amb Elecnor, que va dir que no en sabia res de la subrogació. Tot això, les gestions les tinc documentades a l’informe que ha elaborat la inspectora de treball.

O sigui, que us han fet fora teòricament per la pèrdua d’una comanda?

J.C. Efectivament, l’endemà, convocats per inspecció hi va haver una reunió de les tres parts i Elecnor no va acceptar la subrogació, per la qual cosa a la pràctica em van acomiadar.

En aquell moment hi va haver un enrenou amb la resta de companys, i sembla que l’empresa va intentar alguna gestió per evitar la tensió.

J.C. Hi van haver actuacions com l’oferta que em van fer d’un préstec d’un 70% de la quantitat de l’atur fins que sortís el judici i tot condicionat a una sèrie de qüestions individuals que, com a representant d’un col·lectiu, a mi no em van semblar pertinents.

Jordi Celdran manté una intensa activitat sindical malgrat l'acomiadament foto: TOMEU FERRER

Jordi Celdran manté una intensa activitat sindical malgrat l’acomiadament foto: TOMEU FERRER

Una cosa inusual, que a un treballador al qual es fa fora se li proposa un crèdit?

J.C. A mi em va semblar una operació estranya, suposava, ja dic, amb condicions, que em deixaven diners en una quantitat semblant al subsidi d’atur que cobraria si així es dictaminava per l’autoritat.

Mentrestant la solidaritat dels companys va començar.

J.C. Sempre estaré agraït als meus companys, que van entendre que el que passava no era una qüestió relacionada amb una subrogació sinó clarament una represàlia per la meva activitat sindical. He de dir que en la decisió de tirar endavant ha tingut molt pes la solidaritat dels meus companys i de la resta de gent de CCOO i la família que em van dir; si estàs convençut tira endavant, nosaltres t’ajudarem..

Això de la represàlia ho ha dit explícitament l’empresa?

J.C. No, però aquesta operació de desfer-se d’un delegat sota la forma d’una subrogació, ja es va usar abans, el que va passar és que al treballador i a la nova empresa els va interessar l’operació. Però, l’actitud antisindical és constant: no faciliten documentació, quan hem de fer votacions no faciliten el cens, sempre hi ha accions per evitar que l’activitat que marca la llei de representació dels treballadors es faci amb una certa normalitat.

En petició de la vostra reincorporació s’han fet vagues a Spark

J.C. Sí, i estic agraït als meus companys. Al principi eren accions limitades a la nostra empresa, però després s’han anat estenent a la resta de la comarca, de manera que cada convocatòria hi ha a les portes d’Spark delegats i delegades de moltes empreses donant suport a nosaltres i als companys.

A l’inici de l’entrevista em dèieu que us considereu delegat?

J.C.Ho sóc, l’empresa m’ha acomiadat, però jo segueixo representant als meus companys i davant de cada assumpte en què cal la presència de representants dels treballadors jo hi assisteixo, ho intento fer-ho. L’altre die hi havia comitè de salut i seguretat laboral i hi vaig anar com a delegat i l’empresa va suspendre la reunió per no acceptar la meva presència. Però seguiré representant els meus companys.

I mentrestant que feu?

J.C. Jo em mantinc actiu, perquè no penso cedir. Els companys han decidit crear una caixa de resistència per ajudar-me. També s’ha de dir que la família em dóna suport, tinc dues filles i aguantaré fins que el cas arribi als tribunals i espero el retorn a l’empresa.

Pel que sembla heu rebut suport també des del camp municipal?

J.C. En el ple de l’Hospitalet s’ha aprovat una moció demanant la meva readmissió, hi han votat tots els partits progressistes. També a Vallirana es presentarà al següent ple donat que per “timing” no ha entrat en aquest. I aviat ens reunirem amb els representants dels diferents grups parlamentaris.

Vostè pensava que el readmetrien amb rapidesa?

J.C. No, mai he pensat amb això, perquè a un company, el Pueyo,  li van enviar el mateix dia i la dona el va recollir en anar a casa a agafar roba.

Pensa que l’empresa el podria recol·locar, si hi hagués voluntat?

J.C. Aquesta és una empresa de 350 persones, que està vinculada amb una multinacional francesa del grup VINCI, si volguessin no hi hauria problema per trobar un lloc de feina alternatiu.