El risc de pobresa afecta el 49,7% de les dones de Catalunya 24 punts més que als homes

Un estudi de la Càtedra d'Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili que fan invisible la feminització de la penúria econòmica

Redacció
 
 
 
Alba Garcia, responsable de dona i cohesió social de CCOO i Maria de la Fuente de l'associació IQ Foto: CCOO

Alba Garcia, responsable de dona i cohesió social de CCOO i Maria de la Fuente de l’associació IQ Foto: CCOO

El risc de pobresa de les dones s’acosta al 50% en el cas de les dones si s’analitza des del punt de vista dels ingressos individuals, 24 punts més alta que entre els homes en les mateixes circumstàncies, segons un estudi presentat per Alba Garcia, responsable de dona i cohesió social de CCOO.

L’anàlisi procedeix de les dades d’un estudi encarregat el 2014 per CCOO a l’associació Institut per a l’Estudi i la Transformació de la Vida Quotidiana (IQ) de la Universitat Rovira i Virgili  amb l’objectiu de donar visibilitat al “patiment” i les desigualtats que les dones percebien en l’entorn laboral i social però que no es reflectien en les dades estadístiques oficials.

En el cas de l’estudi esmentat per Alba Garcia, per calcular el llindar de la pobresa s’han contemplat les rendes individuals en el supòsit que tant homes com dones viuen en autonomia. I per veure la variació es pren com a mesura en llindar de la pobresa immediatament anterior a la crisi, el de 2009. Aquesta mesura es distingeix del càlcul oficial que fan les estadístiques oficials. En aquell cas la mesura es fa sobre les llars. S’utilitza el supòsit que els ingressos d’aquesta unitat familiar corresponen en un 50% a l’home i la dona, tal com ha explicat en roda de premsa la directora de l’estudi realitzat per IQ, Marina de la Fuente.

Dades oficials

La diferència entre les xifres oficials, que mostren que la taxa de risc de pobresa gairebé no difereix entre homes i dones, rau en un mecanisme estadístic. Segons el mecanisme oficial el percentatge de població en ris ce pobresa ha variat poc durant els anys de la crisi. Però quan es mira amb deteniment es veu que el sistema de càlcul explica aquesta relativa immobilitat. El llindar de la pobresa es fixa cada any a partir del nivell 60% e la mitjana de rendes. Dit en altres paraules, si no se supera el 60% de la mitjana de rendes, no s’entra oficialment en la qualificació de pobresa. Fixat això, si les rendes, totes, baixen de manera generalitzada, cosa que ha passat durant la crisi, baixa també el llindar i la taxa de persones empobrides es manté estable. Això fa tot i que moltes persones han vist baixar els seus ingressos queden excloses de ser considerades oficialment pobres, perquè també ha baixat la línia a partir de la que es considera que s’entra en aquesta qualificació.

Segons sistema de càlcul oficial el percentatge d’homes en risc de pobresa seria el 18,9% i les dones el 19%. Però amb el varem establert per IQ els homes en risc de pobresa serien el 25,7% mentre que les dones serien el 49,7%. En xifres absolutes l’efecte de l’ocultació de la pobresa femenina, deixa fora d’aquest còmput 1,2 milions de dones a Catalunya, segons ha dit Alba Garcia.

“La pobresa creix entre la gent jove i d’una manera especial entre les dones joves”, contràriament al discurs oficial que afirma que la societat catalana surt de la crisi, ha dit Alba Garcia, que ha situat les joves com el col·lectiu més empobrit, seguit del dels menors i el de les dones majors de 65 anys.

La reforma laboral ha generalitat el treball a temps parcial. També les retallades en serveis socials han “empobrit” a persones amb un contracte laboral parcial i temporal, així com a les persones amb més càrrega de treball de cures –per exemple, la cura d’un malalt a la llar davant la reducció dels ingressos hospitalaris–, i tots dos són col·lectius tenen més representació femenina.

El 21,6% de les dones i el 7% dels homes tenen feina a temps parcial, un percentatge que augmenta fins al 49% i el 19% respectivament entre la població de rendes baixes.

A aquesta situació de parcialitat i precarietat cal sumar un altre fet. Les dones dediquen quatre hores al dia a la cura de les persones i la llar, mentre que els homes hi dediquen la meitat, de mitjana, segons l’Enquesta de condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

“El 26% de les dones treballadores són pobres”, ha lamentat la representant de CCOO, que ha reiterat la petició en el sentit que cal derogar la reforma laboral. També ha instat a revertir les retallades en l’estat del Benestar, mentre que ha apostat per la renda garantida de ciutadania (RGC) com a eina per evitar la feminització de la pobresa vinculada al fet que les dones per mor a una carrera laboral marcada per la maternitat, cotitzen menys i temen també menors ingressos de pensions.
 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*