Treballadors i usuaris, al mateix tren

En conseqüència, el que Adif està provocant, sense ser-ne conscient (o sí), és la mort d’un servei de ferrocarril digne a disposició de la ciutadania.

Núria Pelay
 
 

Quan ja fa més de cinc mesos que els treballadors d’Adif a les comarques de Tarragona fan vaga, la situació per a aquest col·lectiu de treballadors segueix igual (o pitjor). Manllevo les paraules de Francesc Layret “quan els treballadors fan vaga, no és que no volen treballar sinó que ho volen fer en millors condicions” i aquí trobem el quid de la qüestió.

El col·lectiu de treballadors d’Adif a Tarragona està en vaga perquè demana un augment de plantilla (l’actual és totalment insuficient per cobrir el servei), inversions a les vies i instal·lacions per millorar la seguretat tant de treballadors con d’usuaris, el compliment del conveni i la no externalització de tasques. Com veiem, no demanen increments de salaris, sinó poder fer la seva feina adequadament per tal que repercuteixi en un servei de qualitat als usuaris. Cal tenir en compte que l’actual plantilla d’Adif té una mitjana d’edat que supera els 55 anys; per tant, si continua aquesta política nefasta duta a terme per Adif, i emparada pel Ministeri de Foment de no convocar oferta d’ocupació pública d’acord amb les necessitats reals i externalitzar serveis propis de l’empresa, arribarem finalment a un sistema de ferrocarril totalment privatitzat. Aquest model, ja provat en alguns països europeus, ha estat un fracàs total, que només serveix per fer negoci a les grans constructores amb els diners dels contribuents.

Adif i Foment no dialoguen

Adif i el Ministeri de Foment es fan l’orni i en cap moment han establert cap mena de diàleg amb els representants dels treballadors. Sembla que és preferible seguir castigant els usuaris, passatgers i empreses de les nostres comarques, que ja hi estan avesats, que no pas seure i haver de sentir que aquí falten 163 treballadors (podem discutir la xifra), que hi ha molts trams de via inservibles per falta de manteniment, que un alt nombre de vies tenen la velocitat limitada -ja que hi podrien haver accidents-, que la poca inversió que s’hi destina serveix per pagar amb diner públic unes instal·lacions que després van a mans d’empreses externes que fan el seu propi negoci, que hi ha estacions deixades de la mà de Déu, que la terminal de mercaderies és pròpia del segle passat…

Retards constants

I com que qui dies passa anys empeny, els passatgers dels trens de les nostres comarques pateixen retards constants, no saber mai si el tren passarà i si ho farà a l’hora, l’aventura de quedar-se aturats vés a saber on i esperar que algú els rescati… I les empreses, el neguit de no saber si la mercaderia es lliurarà en els terminis marcats o si un vaixell podrà descarregar amb el temps òptim per tornar-se a fer a la mar. I, en conseqüència, el que Adif està provocant, sense ser-ne conscient (o sí), és la mort d’un servei de ferrocarril digne a disposició de la ciutadania. Un servei de trens modern i àgil, regular i fiable, amb freqüències adequades a les necessitats de la ciutadania, que faci de cohesionador del territori, que pugui descongestionar les carreteres de transport de mercaderies, que en definitiva, faciliti la vida de les persones en lloc de fer-la encara més difícil.

Un pas important seria fer costat, com a societat, a les reivindicacions dels treballadors d’Adif, que no volen ser còmplices del desmantellament una vegada més d’un altre servei públic pagat per tots els ciutadans, i que són, en definitiva, demandes per tal de millorar el servei de trens que tots els ciudatans ens mereixem.

Núria Pelay
Sobre Núria Pelay

Secretària general de la Federació de Serveis a la Mobilitat i al Consum de la UGT de les Comarques de Tarragona Contacte: Página web | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*