Sostre cívic amplia horitzons amb l’impuls del cohabitatge sènior

La cooperativa engegarà projectes autogestionats que ajudin a la gent gran a viure en comú essent socialment activa

Tomeu Ferrer
 
 
 
El projecte d'ús compartit del carrer Princesa, 43, ni propietat ni lloguer foto: TOMEU FERRER

El projecte d’ús compartit del carrer Princesa, 43, ni propietat ni lloguer foto: TOMEU FERRER

Sostre cívic és una cooperativa que promou mecanismes nous d’accés a l’habitatge diferents de la compra o el lloguer. I ho fa a partir de criteris de justícia i respecte a les persones i a l’entorn. A més, és una entitat sense ànim de lucre. Una de les activitats que realitza amb més dedicació és la que implica la creació de cooperatives d’habitatge d’ús compartit. En aquest model la propietat sempre resideix en la cooperativa i no en els socis individuals. Aquests participen activament de la gestió i gaudeixen d’un ús indefinit de l’habitatge a través d’una aportació assequible.

Emmarcada en aquesta filosofia, l’entitat, que forma part de la federació de cooperatives de treball de Catalunya i del grup Ecos, prepara un nou tipus d’actuació. Es tracta del que s’ha anomenat el cohousing sènior, en català cohabitatge sènior. Raül Robert és soci de Sostre cívic. Justifica la nova iniciativa a partir de constatar “que hi ha persones d’una certa edat, que potser estan jubilades o potser els hi falta poc per estar-hi. Aquestes persones poden tenir pisos o edificis que abans ocupaven amb la família i que ara no usen en la seva totalitat, o pot ser que no tinguin família i la seva vivenda sigui prou gran per a trobar-hi utilitat com l’ús compartit”. A més, pot passar que persones grans visquin soles i vulguin integrar-se en una mena agrupació d’interès comú, que els hi permeti al mateix temps mantenir la seva situació individual.

La idea és diferent de la creació d’una residència de la tercera edat. “Nosaltres apostem perquè la comunitat que es creï ajudi a una mena de vellesa activa, perquè s’ha demostrat que quan les persones s’involucren en actuacions vinculades amb la societat tenen una millor qualitat de vida que quan la gent se sent aparcada”, diu Raül.

El model ja funciona en altres països especialment al centre i al nord d’Europa on està molt vinculat a l’envelliment actiu.

El mecanisme dissenyat per Sostre cívic parteix de la realitat amb moltes variables. Pot passar que la iniciativa parteixi de l’existència d’un edifici ja construït, llavors la cooperativa hauria de tirar endavant un projecte comú de tinença i gestió de les instal·lacions, en què, per exemple uns socis aportessin l’edifici i altres els fons necessaris per adaptar-lo al destí que se li donarà. En aquest sentit es planteja com un mecanisme que té una certa similitud amb el que serien els habitatges tutelats, però amb la diferència que els que controlen tot el procés són els mateixos socis. Dit en altres paraules, totes les persones col·laboren en la mesura de les seves capacitats i en funció de les seves pròpies necessitats en la recerca, disseny, gestió i planificació dels habitatges, espais comuns i serveis que desitgen compartir. Al mateix temps es desenvolupen projectes orientats a afavorir la seva inserció i la dinamització social del poble o barri on estiguin implantats.

La idea que Sostre cívic vol aplicar té com un dels seus referents l’experiència de la cooperativa Trabensol (trabajadores en solidaridad), que funciona des de fa 14 anys a la localitat madrilenya de Torremocha del Jarama. Allà persones de diverses procedències han apostat per conviure autogovernant-se i estar alhora connectades amb l’entorn i amb la societat. A Catalunya un exemple de cohabitatge sènior és el cas de la Muralleta de Tarragona. La diferència és que Sostre cívic es configura com a llevat que faciliti el creixement de les noves iniciatives

De moment la cooperativa catalana treballa en un projecte avançat per crear una cooperativa en règim de cohabitatge sènior a Cerdanyola. L’entitat coopera amb el consorci de Cerdanyola en diferents tasques, com en trobar el solar o realitzar la resta de passes del procés, com fer el projecte o trobar el finançament.

Barcelona adjudicarà sis solars

El mecanisme que aplica Sostre cívic tendeix a afavorir, tant en el cas del cohabitatge sènior com en els de projectes de cessió d’ús és la creació de grups llavor. En aquests equips inicials formats per les persones que volen participar es distribueixen les tasques en funció de la preparació. Així, si hi ha un arquitecte es podrà fer càrrec de l’elaboració dels plànols. Si hi ha un economista, de la part financera, etc, explica Raül Robert. La cooperativa assumeix la coordinació i dels aspectes dels quals el grup llavor no es pugui encarregar.

En els projectes tant de cooperatives d’habitatges en cessió d’ús com les vinculades amb la tercera edat, Sostre cívic treballa d’acord amb les autoritats locals. En aquest sentit a Barcelona s’ha aconseguit una adjudicació pública mitjançant concurs d’un edifici al carrer de la Princesa. I en abans de finalitzar l’any la cooperativa espera que l’ajuntament que presideix Ada Colau tregui a concurs fins a sis solars en els quals es podrien posar en marxa cooperatives d’habitatge també en cessió d’ús.

Sostre cívic va començar com una associació, i es va transformar en una cooperativa. L’entitat està formada per 414 socis dels quals 47 ja viuen en habitatges vinculats amb cooperatives impulsades per l’entitat. A la cooperativa hi ha una persona contractada per assumir les tasques de coordinació. Però el seu funcionament es basa sobretot en col·laboradors que s’encarreguen en cada projecte rols que professionalment els hi són propers.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*