Insten a flexibilitzar la política de permisos a residents estrangers perquè ‘seran necessaris amb la recuperació’

La població estrangera Catalunya es redueix a un ritme inferior, la que queda té un índexs d'ocupació i precarietat més alts, molt per sobre dels que afecten als ciutadans espanyols

Tomeu Ferrer
 
 
 
Daniel Garell i Carles Bertran en la presentació de l'informe Foto: TOMEU FERRER

Daniel Garell i Carles Bertran en la presentació de l’informe Foto: TOMEU FERRER

Comissions Obreres de Catalunya ha instat l’Estat espanyol a flexibilitzar la política sobre concessió de permisos d’estada al país per aquells treballadors que a causa de la crisi l’han perdut. Carles Bertran, responsable del Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE), considera que no te sentit obligar a marxar a persones que ja estan integrades laboralment i com a ciutadans, en un moment en què la perspectiva és que caldrà tornar a cridar estrangers per fornir el mercat laboral.

La població estrangera a Catalunya es redueix per l’efecte de la crisi, encara que a un ritme cada cop més suau. Però, la que queda té un índex d’ocupació més alt , i per tant, baixa l’atur en aquest col·lectiu. Tanmateix, entre els que treballen puja la temporalitat i la inseguretat laboral, i ho fa per sobre dels índexs que corresponen als espanyols.Ho explica, Daniel Garrell, del Centre d’Estudis i Recerca Sindical, CERES, de CCOO, en l’informe Situació laboral de la població estrangera a Catalunya, presentat dilluns.

En concret, la taxa d’atur entre els estrangers era en l’últim trimestre de 2015 del 31,1% mentre que entre els ciutadans de Catalunya era del 15,4%. Curiosament, la recuperació de l’ocupació es produeix en els mateixos sectors on abans de la crisi hi treballaven els estrangers, comerç, hoteleria i construcció. En aquest últim sector les contractacions d’estrangers superen a les de ciutadans catalans.

A inicis de 2016 hi havia a Catalunya poc més d’un milió d’estrangers empadronats, una xifra que representa un descens de gairebé 200.000 persones respecte a la que hi havia el 2009, en l’inici de la crisi. En percentatge s’ha passat del 16% a un 13,6%.

Tot i que el nombre net de persones estrangeres hagi baixat, es dóna un efecte contradictori: hi ha molts estrangers que en perdre la feina que tenien, per efectes de la crisi, perden també el permís per a residir al país. Això fa que hi hagi moltes persones al país sense feina ni possibilitat de trobar-ne, per falta de papers.

Contradicció irresolta

Comissions Obreres fa temps que detecta la contradicció que implica que hi hagi persones estrangeres o nacionalitzades espanyoles que hagin de marxar perquè han perdut la feina i els permisos de residència i al mateix temps la piràmide d’edat ens diu que quan la recuperació s’afermi es necessitaran aquestes persones que ara marxen. Llavors, segons Carles Bertran, responsable del Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE), “s’haurà de fer el procés invers, tornar a cridar persones estrangeres a les quals caldrà integrar, amb la despesa que suposa i el desgast que comporta, quan ara tenim aquí aquestes persones, ja formades i adaptades, que per falta de flexibilitat marxen.

El sindicat recorda la seva petició en el sentit que s’apliqui una certa flexibilitat a la situació actual que permeti que les persones que estan aquí i que han perdut el dret a treballar puguin recuperar-lo, ara que l’economia sembla que creix un altre cop.

A inicis de 2016 continua la reducció d’estrangers empadronats, cosa que es va iniciar el 2011 tot i que a un ritme molt baix. La reducció és més important en homes que en dones. Ara les dones ja són gairebé el 50% dels forans empadronats. Per edat es redueixen els menors de 45 anys i augmenta la població que té aquesta edat o més.

L’estudi del CERES ha detectat també que una part dels que marxen són estrangers que els últims anys havien assolit la nacionalitat espanyola, i que amb la crisi intenten trobar feina als seus països de naixement. Sobre això, el nombre d’espanyols residents a l’estranger són gairebé 1,4 milions, dels quals ara el 66,4% són nascuts fora d’Espanya i la resta, el 33,3 van nàixer a l’Estat espanyol.

Bona part dels emigrants han tornat als seus països de naixement, així, dels espanyols de dret que ara viuen a l’Equador, un 69,6% hi va nàixer. Passa el mateix amb els que han marxat al Marroc, un 56,7% dels espanyols que hi han anat hi van nàixer.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*