Sense sector públic no hi ha futur

No es pot entendre el sector públic com una despesa, sinó com una font generadora d’una doble riquesa: la riquesa de garantir a la ciutadania els drets de l’Estat del Benestar i la riquesa que crea en l’economia productiva

Camil Ros
 
 
 

Fa molt de temps, especialment durant els anys de retallades brutals, havent de justificar al sector públic i als seus treballadors i treballadores. Ha arribat el moment de defensar que sense un sector públic més potent que l’actual no tenim futur.

Hem hagut de sentir als que van descarrilar pensant que un tren podia tenir una tercera via. També als postsmodernets liberals que van del centre-dreta al centre-esquerra -i és que mai el centre ha existit- i que creuen que el més modern és allò de “com menys estat millor”. I, per descomptat, al piquet empresarial, amb la CEOE i el Banc d’Espanya com a màxims portaveus, que ens repeteixen que el mercat es regula tot sol.

I així ens ha anat amb la crisi. Des d’aquell que deia que la gent treballadora no havia de pagar els plats trencats de la crisi -i hem acabat pagant tota la vaixella- i continuant pel PP que, sota el dictat de la Merkel, ha retallat tot el que ha pogut i més.

És cert, com diem a la UGT, que sense indústria no hi ha futur. Però per tenir un bon sector industrial primer es necessiten grans estructures públiques, perquè allà on hi ha moltes indústries però poc Estat públic no hi ha fàbriques, hi ha maquil·les.

Catalunya només tindrà futur si construeix un gran sector públic al servei d’un Estat del Benestar, si aposta per un model productiu basat en la indústria, el turisme i el sector públic, que és un gran generador de riquesa i de llocs de treball indirectes. I si no, que li preguntin a la indústria farmacèutica què faria sense el sector públic de la sanitat, o que li preguntin a les empreses de neteja que farien sense la contractació pública.

Per tant, no es pot entendre el sector públic com una despesa, sinó com una font generadora d’una doble riquesa: la riquesa de garantir a la ciutadania els drets de l’Estat del Benestar i la riquesa que crea en l’economia productiva i creant ocupació. I aquest sector públic només es pot construir amb dos pilars: els treballadors i les treballadores públics –sense ells i elles no hi ha Estat del Benestar- i amb els pressupostos, la millor inversió per a un país amb futur digne per a tothom.

 

Camil Ros
Sobre Camil Ros

Camil Ros és secretari general de la UGT de Catalunya Contacte: Página web | Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*