La guerra laboral del transport de Barcelona amenaça els equilibris polítics metropolitans

Els sindicats s'emparen en la falta de transparència de la direcció de TMB per reclamar una millor distribució dels fons de l'empresa

Tomeu Ferrer
 
 
 
Manifestació de treballadors de Metro de Barcelona, davant l'Ajuntament de Barcelona Foto: SANDRA LÀZARO

Manifestació de treballadors de Metro de Barcelona, davant l’Ajuntament de Barcelona Foto: SANDRA LÀZARO

El conflicte que afecta bona part dels sindicats de Transports Metropolitans de Barcelona amb la direcció i l’empresa té al darrere històries que van més enllà dels aspectes directament econòmics. De fet amenaça de fer trontollar els delicats equilibris polítics i econòmics que presideix Ada Colau

D’entrada, a Barcelona hi ha dues empreses, una que gestiona el Metro: Transports Metropolitans de Barcelona, i una altra que gestiona els autobusos: Transports de Barcelona. Les dues funcionen sota la marca Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Les accions de les dues empreses són propietat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entitat formada pels 36 ajuntaments del continuum metropolità. L’AMB està presidida actualment de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

La protesta laboral tant a Metro, com a Autobusos té tres aspectes. El primer és la reclamació sindical de recuperar el que es considera poder adquisitiu perdut fruit de la congelació aplicada els últims quatre anys. La segona reivindicació és reduir o eliminar el treball precari en les dues empreses. En el tercer punt es podrien afegir diversos aspectes com la negativa a Autobusos a acceptar que s’encarregui a empreses privades transport de superfície, cosa que passaria, en opinió d’alguns sindicats, si s’implantés definitivament en tramvia per la Diagonal. A metro de Barcelona, es reclama també la reducció de la precarietat i la temporalitat, dues situacions desconegudes fins fa poc a l’empresa.

Els actors

Tant a Metro com a Autobusos l’activitat sindical és sòlida. Hi tenen presència els dos grans sindicats: CCOO i UGT, però a Metro cobra força especial CGT. També hi ha organitzacions més petites com SIT, ACTUB i COS a Autobusos, o SU a Metro, entre altres.

Per la banda empresarial durant molts anys s’ha donat una situació dual. Per una banda, els màxims directius es fornien de la pedrera del municipalisme metropolità. El PSC va aportar, doncs, fins fa poc, bona part dels màxims responsables de TMB. A més, hi ha els tècnics fitxats per la seva preparació.

Assumpta Escarp, regidora de mobilitat de Barcelona, del PSC, entre 2010 i 2011 va presidir TMB. Va ser substituïda per Joaquim Forn, de CiU, i mà dreta de Xavier Trias.

Dídac Pestanya, exalcalde de Gavà, pel PSC va ser des de 2011 fins a 2014 Vicepresident de TMB. Aquest directiu tenia càrrec a les dues empreses.

Pestaña va ser substituït com a Vicepresident per Antoni Poveda, alcalde de Sant Joan Despí, també del PSC.

Un altre exalcalde socialista de Gavà, Joaquim Balsera, és del cap de màrqueting de TMB.

La proliferació de càrrecs socialistes s’explica per la gran presència durant molts anys d’aquest partit en la vida política barcelonina. A partir de 2011 l’hegemonia socialista es va convertir en una mena d’entente cordiale entre el PSC i CiU.

Ara, presideix TMB, Mercedes Vidal, de Barcelona en Comú i el vicepresident és l’esmentat Poveda. Sota d’aquest duo s’ha creat una nova figura, la del conseller delegat, que ocupa Enric Cañas. Aquest tècnic especialista en mobilitat havia estat assessor tècnic a l’AMB en representació d’ICV, partit ara soci de Barcelona en Comú.

TMB va guanyar el 2014, últim exercici tancat del qual es tenen dades, 5,2 milions d’euros. Això després que les subvencions públiques disminuïssin en 7,4 milions. Cal dir que les aportacions públiques al transport urbà van baixant d’acord amb plans plurianuals fixats.

Precisament no desfer l’equilibri financer és el que la direcció de TMB ha argumentat per no acceptar les reclamacions obreres. Però, des del vessant sindicat a aquestes afirmacions es respon amb una mena de repte: “no demanem que es posin més diners, sinó que els que hi ha es reparteixin millor”, assegura Saturnino Mercader, membre de CGT d’Autobusos. Perquè els sindicalistes diuen una i una altra vegada que hi ha molts directius a l’empresa i que l’empresa pública no desvela el que costa aquesta ‘nomenklatura’.

Bé, algunes coses se saben, però no totes. Per donar dades homogènies, a Metro de Barcelona hi havia a 31 de desembre de 2015, 3.634 persones en plantilla. A Autobusos n’hi havia 3.850, segons fonts oficials de TMB. En total, doncs, 7.844 persones. D’aquesta xifra global, un 8%, 598 persones estan excloses del conveni. Per tant, d’aquests últims els salaris no són públics. Tots?, no, hi ha un petit grup del qual globalment se sap quant guanyen.

La documentació situa aquest grup sota el nom de Consell de Direcció de TMB, tot i que des de l’empresa s’afirma que aquest organisme tindrà un nom nou aviat. El Consell de Direcció, del qual no es donen els noms però que tot fa pensar que engloba la cúpula tècnica i política de les dues empreses, està format per unes 20 persones de les quals TMB ha facilitat les remuneracions. Els que operen a Metro van cobrar el 2014 un total de 97.685 euros de salari mitjà, cosa que vol dir que hi haurà remuneracions superiors i inferiors a aquest llindar. A més, els complements d’aquest grup sumen per cada persona 12. 596 euros. A Autobusos els salaris el Consell de Direcció són semblants: 97.596 euros de sou mitjà i 13.069 euros de complements. Fent el càlcul es pot saber, euro amunt o avall el que costa el consell esmentat.

Hi ha una altra categoria que la memòria de TMB, que se situa fora de conveni S’anomena Directors de servei de cadascun dels àmbits de TMB. En aquest apartat el salari mitjà és de 87.324 euros per metro i 84.960 per a Autobusos. Els complements mitjans sumen 15.029 euros a Metro i 15.288 a Autobusos. El problema és que a TMB no donen una dada clau: el nombre d’aquests directius dels quals la memòria afirma que “Gestionen un gran volum de recursos humans i econòmics, o bé tenen una forta transversalitat que afecta tota l’organització”. Però des de TMB afirmen que aviat es farà pública aquesta dada i la resta de les que afecten TMB en virtut de la nova normativa de transparència que pensa aplicar l’AMB.

Un petit afegit. No tots els treballadors que figuren com a for conveni corresponen a alta direcció. A TMB expliquen que els últims anys s’han incorporat persones que tenen perfils professionals i també salarials semblants als de la mitjana de treballadors de les dues empreses, però no donen més detalls.

El conflicte a Barcelona segueix viu. Els treballadors critiquen TMB i per elevació el govern de Barcelona de no aplicar a aquest àmbit el que reclamaven abans d’arribar al poder, tant en la defensa dels drets dels treballadors com en matèria de transparència. Acusen els polítics de plegar-se un altre cop a “la sociovergència”. Tot això passa mentre Colau i el seu grup negocien a tota màquina un pacte a Barcelona, entre altres amb el PSC que asseguri la majoria al resta de la legislatura.

Exemple valencià

Els sindicats expliquen que a la ciutat de València, quan es va produir el canvi de majoria municipal, el canvi ha estat copernicà. Allà, Compromís va desvelar que l’any 2012 hi havia a l’Empresa Municipal de Transport de València, que gestiona els autobusos de la ciutat 11 directius que cobraven 21.000 euros anuals més que el president Fabra.

Després d’una denúncia per frau a la Seguretat Social presentada per CGT contra la direcció de EMT la cúpula va haver de plegar. La nova, nomenada per la majoria entrant, ha situat a tècnics per dirigir l’empresa. Així si el sortint cobrava 125.000 euros anuals, el nou en cobra 70.000 i supedita la seva continuïtat al compliment del programa fixat. Els sindicalistes valencians afirmen que ara “la política de relacions laborals està marcada per la transparència”. Ho diuen, remarquem-ho, els que més van guerrejar contra un equip directiu, nomenat pel PP, que de mal nom en deien “els mamuts”. Ara a la València del canvi hi ha pau social en el transport municipal, afirmen.

 

 

 

 

1 Comentari en La guerra laboral del transport de Barcelona amenaça els equilibris polítics metropolitans

  1. Paul Wyndham // 25/02/2016 en 11:51 // Respon

    Antoni Poveda continua sent alcalde de Sant Joan Despí (Despí s’escriu sense apòstrof), no és exalcalde.

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Sobre La Huelga De Metro En Barcelona |

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*