Els tribunals proclamen la innocència dels ‘8 d’Airbus’ als quals es demanava 8 anys per exercir el dret de vaga

Els treballadors van ser acusats d'haver impedit anar a treballar altres empleats de l'empresa i d'agredir policies durant la vaga general de setembre de 2010, tot i ser ells els que van patir agressions

Redacció
 
 
 
Final de l'ac te en solidaritat amb els 8 sindicalistes d'Airbus, celebrat a Madrid, FOTO: julián Rebollo

Final de l’acte en solidaritat amb els 8 sindicalistes d’Airbus, celebrat a Madrid, FOTO: julián Reboll

El jutjat penal número 1 de Getafe ha absolt aquest dimecres als vuit sindicalistes d’Airbus que estaven acusats de delictes contra els drets dels treballadors, atemptat i lesions durant la seva participació en un piquet a la vaga general del 2010.
Segons ha anunciat el TSJ de Madrid en un comunicat, el jutge entén que no hi ha proves per assegurar que els ‘8 d’Airbus’ van cometre els fets dels quals se’ls acusava. És per això que acorda aplicar el principi de presumpció d’innocència.
La Fiscalia demanava 8 anys de presó per a cada un dels ara absolts. En l’última jornada del judici, celebrat entre els dies 9 i 12 de febrer la fiscal de la causa ja havia exculpat dos dels acusats, Edgar Martín i Armando Barco, mentre que havia reduït la seva petició de pena per als altres sis dels vuit anys i tres mesos inicials a quatre anys i sis mesos.
Aquesta sol·licitud estava dividida en dos anys de presó per un delicte contra el dret dels treballadors, un per atemptat i sis mesos per cadascun dels tres delictes de lesions que ha mantingut la fiscal després del procés, ja que originalment existia un més que ha reduït finalment al nivell de falta.
La fiscal va acceptar en aquell moment com a atenuant el pagament d’indemnitzacions als agents i el treballador agredits, si bé ha considerat que els testimonis i proves presentats havien provat que en aquella jornada de vaga a la fàbrica d’Airbus es van produir “fets constitutius de delicte”.
En concret, el ministeri fiscal va fer especial referència a l’incompliment de l’article 315.3 del Codi Penal, que castiga els que “coaccionin a altres persones a iniciar o continuar una vaga” i que ha dotat al procés d’una especial significació política.
Precisament l’aplicació d’aquest article és considerada pels sindicats una amenaça al dret de vaga i fins i tot als “principis democràtics” i partits polítics com PSOE, Podem o Esquerra Unida s’han mostrat durant els últims dies en diferents fòrums seva voluntat de derogar.
Per la seva banda, els advocats de la defensa van basar els seus al·legats finals en què no es va poder provar que els seus defensats cometessin cap delicte i que les acusacions només se sostenien en les declaracions dels policies, en què es van trobar “incoherències”.
No hi ha responsabilitat personal de cada acusat
La sentència acredita els fets jutjats, pels d’empleats que no volien participar en les aturades convocades per aquell 29 de setembre de 2010. La sentència també recull que un treballador que no va cedir en el seu intent d’acudir al seu lloc va ser insultat, amenaçat i agredit. Això va provocar la intervenció de la policia antiavalots present a la zona.
El jutge considera provat que hi va haver coaccions als treballadors que no volien fer vaga. Però també recorda que cal provar que els imputats van participar de forma personal, que no col·lectiva, en els fets. Una situació que no compta amb proves suficients, sosté la sentència.
“La falta, doncs, d’acreditació de la imputació personal de fets concrets a cadascun dels acusats, fa de per si innecessari abordar en profunditat l’estudi d’una possible coautoria dels acusats per tenir els mateixos un domini funcional del fet”, diu la sentència.
A més, el jutge també destaca que “en altres proves practicades a alguns dels acusats fins i tot se’ls atribueixen activitats mediadores d’apaivagament tant en el moment dels fets com un cop produïdes les detonacions” que va realitzar un dels policies amb arma real i per les que se li va obrir un expedient disciplinari.
Respecte de la possibilitat d’una coautoria per “tenir un domini funcional del fet” que va establir la fiscal, el jutge indica que “és de sobres conegut que tal forma d’atribuir la coautoria requereix, a més del repartiment de rols, d’un acord previ avui orfe de tot suport probatori”.
“Aquí, repetim, no queda provada ni l’existència de ‘pactum sceleris’ ni la realització de fets d’acord amb els rols assignats”, conclou la sentència.

 

 

Al Diari del Treball s’han publicat diverses informacions sobre aquest procés i el judici.

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*