El Tercer Sector demana, davant les eleccions espanyoles, apujar el salari mínim a 800 euros

Les entitats que atenen els sectors socials més febles reclamen també que l'Estat deixi d'incomplir la llei i traspassi la gestió del 0,7% a les autonomies

Redacció
 
 
 
Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector: Foto ENRIC CATALÀ

Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector: Foto ENRIC CATALÀ

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat les 26 propostes de creixement social que planteja als partits polítics davant les eleccions del 20 de desembre p. En la presentació, Oriol Illa, president de la federació d’associacions, ha criticat que en l’última legislatura no s’ha abordat la crisi social, que “se’ns ha cronificat” fins a arribar al 29,2% de la població sota el llindar de la pobresa –segons la taxa Arope–, s’ha dolgut el president de la taula,

Oriol Illa ha destacat la necessitat d’augmentar el salari mínim, crear un impost negatiu a la renda i traspassar a les comunitats el 0,7% de l’IRPF, una transferència que ha dictat en diverses sentències el Tribunal Constitucional però que el Govern central segueix gestionant sense fer cas a l’alt tribunal. Això suposa que Catalunya percebi “cada any 20 milions d’euros menys dels que recapta”, ha criticat.

El document amb les propostes duu el títol: ‘Enfortir l’Estat del benestar per créixer socialment’. Ha elaborat entre 34 federacions d’entitats, i s’ha presentat fins al moment als líders de les candidatures de EnComúPodem i Democràcia i Llibertat, i en els dies vinents es farà arribar als líders catalans de Ciutadans , ERC, PSC i PPC.

La Taula, que ha agrupat les propostes en set blocs temàtics, demana, pel que fa al finançament, una reforma fiscal progressiva i profunda perquè el sistema tingui més capacitat redistributiva, en lloc del caràcter “regressiu” actual, així com la incorporació d’un impost negatiu per a les persones amb baixos ingressos.

També demanen que es reformi el finançament i el barem de la llei de la dependència, aprovada el 2006 i amb cada vegada menys recursos estatals,cosa que fa que tingui ara nivell “ínfim”.

Illa ha destacat que els indicadors de l’atur –un 24,4% l’últim any– i l’abandonament escolar –el major en l’àmbit europeu en 2014, amb 21,9% – determinen “futures exclusions” socials, i ha criticat que les polítiques actives d’ocupació han baixat les seves dotacions un 60% en l’últim mandat, davant el que han demanat l’augment del salari mínim interprofessional fins a 800 euros mensuals en dos anys.

El document proposa retirar els recursos interposats davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la legislació catalana sobre el dret a l’habitatge i la pobresa energètica, així com el compromís de respectar la llei de mesures urgents aprovada pel Parlament el 29 de juliol.

En l’àmbit de la immigració, Illa ha destacat la necessitat de flexibilitzar les condicions per a la concessió i la renovació de permisos de residència i treball als estrangers, així com l’eliminació dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).

Oriol Illa ha deplorat que durant els últims quatre anys s’han vist a Espanya cinc crisis –financera, de la prima de risc, econòmica, institucional i social–, i mentre a conseqüència d’això hi ha hagut una regeneració econòmica i financera, la crisi social, “la més important”, ha estat l’única que no s’ha abordat en l’àmbit polític.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*