La por a les represàlies laborals i econòmiques frena per als joves l’exercici del dret de vaga

Els joves es frenen de participar en actuacions reivindicatives davant la temença de represàlies econòmiques i disciplinàries

Redacció
 
 
 

Roda de premsa d'Avalot per presentar l'informe sobre joves i dret de vaga

Roda de premsa d’Avalot per presentar l’informe sobre joves i dret de vaga

Els joves catalans no participen en vagues per por a les represàlies laborals que els hi pot comportar l’exercici d’aquest dret fonamental. En menor mesura no participen en les mobilitzacions per la temença de perdre el lloc de treball i, en general per la prevenció davant els efectes econòmicament negatius que tindria la participació en activitats reivindicatives. Aquesta és una de les conclusions principals que es desprèn d’una enquesta elaborada per Avalot, joves d’UGT de Catalunya, que s’ha presentat aquest divendres, 31 de juliol.

La consulta ha esta eta a 1.154 joves treballadors catalans sobre aspectes que tenen a veure directament amb l’exercici del dret de vaga. El 99,1% afirmen conèixer l’existència de la vaga com un dret. El 94% sabien quan es convoquen vagues i els motius de les convocatòries. Però, el 93% dels consultats van afirmar que no participaven a les vagues. Una xifra semblant, un 90% afirmen que fruit de seguir una crida a la vaga es prenen represàlies en els seus respectius àmbits laborals. Concretant, el 87% dels joves no fa aturades reivindicatives per por a sancions i el 85% no secunda les convocatòries, directament per por a perdre el lloc de treball.

Per contra, només un 14% dels joves catalans i catalanes menors de 35 anys afirmen participar sindicalment en els seus llocs de treball.

El 92% dels treballadors no participa o no es planteja fer-ho en sindicats.

Només el 20% dels joves tenen representació sindical en els seus centres de treball i només el 43% assegura haver rebut informació de les convocatòries de vagues pel centre.

Afra Blanco, portaveu d’Avalot-Joves de la UGT de Catalunya, afirma: “situem la precarietat laboral com la major causa del no exercici dels nostres drets com a treballadors i treballadores”.

Això ho justifica la dirigent juvenil en dades incontestables: només el 8% dels 1.154 enquestats en la consulta sindical tenien contracte indefinit. El 84% tenia contracte temporal i el 77% afirmava que no participava en la vida sindical per motius econòmics.

De l’enquesta realitzada el 92% dels joves afirmava pertànyer al sector dels serveis (restauració, vendes, etc). Aquest es un àmbit en el qual treballen més del 85% dels  joves catalans i és on proliferen situacions laborals complicades, amb un alt grau de temporalitat i vulnerabilitat respecte a l’empresariat, segons es va posar de manifest en la roda de premsa d’Avalot.

La precarietat, afirmà Blanco, és una forma d’anul·lar l’exercici dels drets dels treballadors joves. Gairebé el 60% dels contractes que signen els joves, ho són a temps parcial. El salari mitjà d’un jove treballador català, no arriba als 1000 euros i el contracte més realitzat a joves a Catalunya té un temps inferior o igual a un mes.

I quan els joves perden la feina la seva situació també és negativa: la meitat dels joves aturats a Catalunya, ho són de llarga durada.

Per afrontar aquestes situacions Avalot Joves de la UGT de Catalunya ha elaborat un document amb les seves propostes:

 

Dret de vaga per als estudiants

Avalot ha fet també un estudi sobre la participació dels joves estudiants en l’exercici del dret de vaga. Per això han fet un seguit de propostes que permetin la participació d’aquest col·lectiu en la vida dels centres educatius. En aquest sentit han fet propostes que facilitin que els joves exerceixin plenament els seus drets que, recorden, són individuals.